Publicitat
Publicitat

Novetat editorial

La Fundació Mercè Rodoreda publica un volum d'entrevistes a l'escriptora

El llibre recull 43 entrevistes fetes entre 1966 i 1983. Els entrevistadors són, entre d'altres, Baltasar Porcel, Montserrat Roig, Lluís Permanyer, Agustí Pons, Robert Saladrigas i Màrius Carol

"Probablement la fràgil semblança femenina que siluetegen cabells i ulls i aquests cops de rialla que engega, camuflen la càrrega elèctrica que Mercè Rodoreda porta dintre": així descrivia Baltasar Porcel Mercè Rodoreda l'any 1966. La de Porcel és la primera de les 43 entrevistes que recull l'obra Mercè Rodoreda. Entrevistes, fetes en els anys de maduresa de la novel·lista, és a dir, entre el 1966 ―moment en què Rodoreda ja havia iniciat, des del seu exili a Ginebra, una progressiva reaparició literària― i els mesos previs a la seva mort, el 1983. L'obra, a cura d'Abraham Mohino i publicada per la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans, s'ha presentat avui a l'IEC en una conferència de premsa en la qual han intervingut, a més del curador de l'obra, el president de l'Institut i de la Fundació Mercè Rodoreda, Salvador Giner.

Montserrat Roig, Joaquín Soler Serrano, Sempronio, Màrius Carol, Carmen Alcalde, Mercè Vilaret, Lluís Permanyer, Agustí Pons o Robert Saladrigas són alguns dels periodistes i escriptors que van entrevistar Rodoreda en ocasió o bé d'un esdeveniment literari ―una publicació, un premi― o bé d'una incidència biogràfica, com ara les estades i la posterior instal·lació a Romanyà de la Selva. La tasca de Mohino ha consistit a recollir i posar en ordre els documents originals ―obtinguts gràcies a la feina arxivística i documental prèvia gestionada per la Fundació Mercè Rodoreda―, que ha completat amb una labor d'indagació, de buidatge i de descripció.

El mite personal i l'ofici d'escriptor
'Mercè Rodoreda. Entrevistes' permet resseguir la construcció del mite personal: Rodoreda va traçant una imatge de si mateixa, de la seva disquisició vital, ideològica o confessional que vol lliurar al públic o a la posteritat. Aquesta imatge no solament en nodreix la llegenda ―centrada en aspectes com la infantesa, l'exili i l'aïllament a Romanyà de la Selva― sinó que també és una forma de literatura. El segon nucli d'interès del llibre gira entorn de la necessitat de parlar de l'ofici d'escriptor: per mitjà de la successió de diàlegs, es penetra en l'estudi del pensament literari i dels ressorts creatius de Rodoreda, i es configura en un estudi de com funciona el seu art.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT