La pluja -o santa Eulàlia- va aigualir La Mercè dissabte al matí i va impedir la celebració d'algunes de les activitats previstes. Però va respectar els concerts que el BAM, el festival Barcelona Acció Musical, programava a l'hora del vermut: el dels egarencs Estúpida Erikah a la plaça Reial i el dels lleidatans Renaldo i Clara a la del Rei.
Paraigües i impermeables omplien ahir al migdia cadires molles a la plaça del Rei per veure l'estrena del format elèctric del grup que lidera Clara Vinyals, que fins ara només tocava en directe amb instruments acústics. Guitarres i baix elèctric, bateria i teclats van donar un matís més pop-rock i menys folk a algunes de les cançons de la lleidatana, diverses de noves, que formaran part del seu primer elapé, que el grup ha enregistrat aquest estiu.
Música i llaunes
Divendres a la nit no plovia, i l'únic element extern que va alterar la triomfal jornada de concerts van ser els venedors ambulants, que elevaven packs de llaunes a l'alçada dels ulls del públic, tapant els escenaris, a ritme de la salmòdia cervesa-beer . "Espero que us ho acabeu de passar molt bé i que compreu moltes birres als pakis ", va deixar anar Louise Sansom, una de les dues veus del sextet de Collbató Anímic, al final del seu concert a la plaça del Rei. La formació, acompanyada de violí, violoncel i trompeta, va defensar amb solvència un repertori de folk, pop i rock, a estones prou contundent, basat sobretot en cançons del seu últim disc, Hannah (2011). Abans que ells, i amb la plaça una mica menys plena, els barcelonins Bedroom, liderats per Albert Aromir, van interpretar els temes de pop-folk delicat del segon treball, el recomanable Fum blanc (2011), amb una elegant formació de guitarra elèctrica, teclats, trompeta, contrabaix i bateria.
Però més enllà del pop intimista català, l'oferta del BAM i de La Mercè divendres al centre de Barcelona era tan àmplia i eclèctica com per satisfer a tothom, i el públic va respondre en massa en tots els escenaris. Els manresans Gossos van rebentar la plaça Catalunya i la van fer tremolar amb l'himne Corren , sense que això restés quòrum a la festassa dels barcelonins The Pinker Tones a la plaça Sant Jaume, en el comiat de la gira del seu últim treball, Modular (2010). El flamenc de Bajarí va omplir l'avinguda de la Catedral, i tant la dominicana Rita Indiana com els nord-americans Man Man van triomfar amb projectes que empelten pop, electrònica i músiques del món.
A la plaça Reial, però, hi va regnar la música negra vintage . "Esteu llestos per a una mica de soul?", va preguntar el cantant nord-americà Aloe Blacc a l'abundant concurrència. El jove soulman , sorgit del planter del hip-hop, era un dels principals reclams de la programació del BAM, i es va revelar com tot un showman al capdavant d'una banda que incloïa secció de metalls. El repertori va abundar en cançons de Good things (2010), en què s'acosta a Stevie Wonder, s'atreveix amb el funk i versiona The Velvet Underground en un personalíssim Femme fatale .
Després d'ell, i amb el públic ben calent, JC Brooks, al capdavant de The Uptown Sound, va portar de Chicago el seu R&B empeltat de rock garatger, una revisió del soul blanc dels seixanta que defensen amb eficàcia en formació de vocalista més quartet.
