LITERATURA
Cultura 27/01/2013

Del Mercat de Sant Antoni al Tron de Ferro

És un dels responsables del fenomen més gran que ha viscut la literatura de gènere aquesta dècada. Alejo Cuervo, amant de la fantasia i llibreter vocacional, és l'editor de la saga Cançó de gel i foc.

Xavi Serra
3 min
ORGULL FRIQUI Alejo Cuervo a la llibreria Gigamesh, temple de la cultura friqui. L'editor està a favor del terme. "Però no friki, com proposa la RAE", diu.

BARCELONAQuan era petit, Alejo Cuervo era el friqui de l'escola. O com diu ell, "l'únic que llegia novel·les de marcians". Cuervo va convertir l'afició en professió i avui dia és un referent ineludible de la literatura fantàstica a l'Estat, propietari de la llibreria especialitzada Gigamesh i responsable del fenomen editorial del gènere més important dels últims anys: Cançó de gel i foc , la saga literària que ha inspirat la sèrie de televisió Joc de trons i de la qual ja ha venut més d'un milió d'exemplars en l'edició castellana. Si abans defensava que els gèneres fantàstics eren perfectament vàlids, ara ha modificat el seu discurs: "El realisme és perniciós -diu sense perdre el somriure-. Porta implícit el missatge que existeix una única manera de contemplar el món. La persona que s'educa amb literatura fantàstica està més acostumada a viure en territori metafòric i més ben preparada per acceptar que existeixen punts de vista contradictoris sobre una mateixa realitat".

La seva història arrenca, precisament, al temple barceloní de la cultura friqui, el Mercat de Sant Antoni, on Cuervo va instal·lar una paradeta a mitjans dels anys 80. "Passava per les editorials a recollir material entre setmana i diumenge ho venia al mercat", recorda. El segell Martínez Roca el va fitxar per dirigir una col·lecció de fantasia i Cuervo, pel seu compte, va obrir una llibreria a la ronda de Sant Pere. "Al principi, una tercera part del local el dedicava a la llibreria, que portava jo, i la resta a la botiga de terrissa que portava la meva mare -explica-. Esclar, la gent no ens trobava. Veien l'aparador de terrissa i passaven de llarg".

S'acosta l'hivern

A mitjans dels 90, el mercat de la fantasia va entrar en recessió i Martínez Roca va tancar les seves col·leccions de gènere. Dos anys després, Cuervo va arrencar pel seu compte i risc un modest segell de ciència-ficció i fantasia, Gigamesh. "L'objectiu era només cobrir despeses -desvela-; el projecte editorial havia de servir per promocionar la botiga i donar-me el plaer de publicar novel·les que m'agradessin".

Una d'elles era Joc de trons , el retorn a la literatura de George R.R. Martin després de 10 anys treballant a Hollywood. Cuervo, admirador de Martin des dels seus inicis, va llegir la novel·la però no es va veure amb cor d'editar-la. "Era una totxana i la nostra col·lecció tot just arrencava llavors", diu. Quan Martin va publicar la segona part i va entrar a les llistes de bestsellers , Cuervo es va llançar a la piscina i va comprar els drets de Joc de trons per 5.000 dòlars. "Per a mi va suposar un gran risc", recorda. De seguida, però, va veure que no s'havia d'amoïnar. "Tant el corrector com el maquetista, en acabar de llegir Joc de trons , es van comprar la continuació en anglès. En tots dos casos, era el primer llibre en anglès que llegien".

Cuervo atribueix l'èxit de la saga al domini profund que Martin té dels "mecanismes de la ficció escapista". "Però ell els fa servir amb molt mala llet, subvertint les tècniques -assenyala-. Crea una expectativa i després et clava una punyalada. El resultat és que mai saps per on et sortirà". També lloa la multiplicitat de narradors: "Utilitza punts de vista complementaris dels diferents bàndols, una tècnica que desenvolupava meravellosament la sèrie The wire i que a la literatura fantàstica és relativament nova".

L'èxit de la saga ràpidament el va desbordar. "Va trencar tots els registres: abans de la sèrie de televisió ja n'havíem venut 400.000 exemplars". Amb la sèrie en antena les vendes es van disparar i no donaven a l'abast. "Ens vam tirar mesos produint sota demanda. Els bancs no donaven crèdit i ni tan sols avançaven els pagarés dels distribuïdors. Tal com vencien i entraven els diners sortien els llibres, però vam trigar un temps a assolir la demanda". Mentrestant, llibreters i lectors s'estiraven dels cabells. "Durant mesos, els únics llibres de què es parlava a la xarxa eren els nostres, encara que fos per queixar-se perquè no es trobaven enlloc. I tot aquest soroll i malestar, a la llarga, ens ha suposat una publicitat enorme", reflexiona.

A la pressió del mercat s'hi va afegir la dels lectors, que, impacients, no entenien que l'edició del cinquè volum de la saga ( Dansa amb dracs ) trigués nou mesos a arribar després de la publicació als Estats Units. "El consumidor està acostumat a tenir les coses per demà i nosaltres mai hem produït ràpidament -explica-. M'agrada cuidar l'edició i la traducció. Potser això té una mica de culpa que Joc de trons sigui un fenomen a Espanya: en països com Itàlia i França, per exemple, les vendes són molt més modestes".

stats