Menorca, l'illa llaminera (I)

Arran de la polèmica causada pel programa Masterchef gravat a Menorca, on el producte de l’illa va quedar menyspreat, per una banda, i l’enèrgica protesta dels forners i pastissers de l’illa en escollir els panellets com a producte típic i antic de la nostra rebosteria i pastisseria, per l’altra, potser és hora de reflexionar, de mostrar tal com som i, sobretot, de parlar dels nostres productes més típics, de la nostra cuina del dolç i del salat, on els forns i pastisseries tradicionals en són vertaders temples, que calen més d’una visita quan som per l’illa llaminera, per l’illa, potser, més dolça de les Balears.

Diuen que els menorquins són llaminers, que els agrada el dolç, però també el salat, i l’illa de Menorca disposa d’una gran riquesa gastronòmica en el món de la rebosteria i pastisseria que sorprèn els paladars més exquisits dels seus visitants. Tanmateix, com ha passat amb altres tresors que amaga la balear menor, els menorquins no han sabut donar a conèixer la seva rebosteria i pastisseria autòctona als visitants i, malauradament, l’estan perdent les generacions actuals, que prefereixen sopar d’una pizza que un bon tros de coca amb verdura o amb tomàtiga, o amb peixos com la sardina, la rajada o el gató. Les coques de Menorca són saboroses i especials, i més quan es fan en temporada d’estiu, amb les fruites i verdures de l’illa.Tastar una coca amb albercocs, amb prunes o també amb sobrassada, aquest còctel que barreja dolç i salat tan propi de les illes, es converteix i és una veritable explosió de sabors autòctons i genuïns de l’illa, la veritable essència d’aquesta gastronomia a descobrir.

És per això que proposem al viatger que visiti l’illa que faci també un petit recorregut pels forns i pastisseries artesanals, que tasti aquestes coques dolces i salades, com també productes tan genuïns com els panets de Viena farcits de sobrassada, que ens poden recordar els bollos preñados i que no es troben en cap de les altres illes. Les coques i els panets de Viena formaven part, fins fa un parell de dècades, dels berenars dels més joves de la casa, que avui opten per productes industrials, tot i que encara són moltes les famílies que a l’estiu encara es reuneixen a la tarda a les seves cases d’estiu per compartir un berenar-sopar de coques i d’albergínies farcides.

Menorca, l’illa llaminera, té una rebosteria i una pastisseria pròpia de cada estació, una rebosteria i pastisseria que malauradament encara no és gaire present en les cartes de molts dels restaurants, si bé cal destacar que a poc a poc s’estan fent passes de gegant per part del sector de restauració que està apostant pel producte local, cosa que haurien de tenir molt en compte els governants i tractar de fer-ne més i millor promoció. La gastronomia és també un dels grans valors de l’illa, potser tan important com el paisatge, com les platges i l’arqueologia, perquè tots sabem que després d’una dia de platja, de camp o de mar, el que ens reconforta és un bon àpat, i per això s’ha de saber fomentar la nostra gastronomia més tradicional com a element diferenciador i seductor.

La pasta elaborada amb farina i sèu de porc és la protagonista de les formatjades de carn i de les de peix, les de formatge i les de brossat (flaons), els crespells i els crespellets, amb els seus diferents farcits que van des de la sobrassada fins a la confitura de codony, la confitura de moniato, brossat o amb “suquet” (clares d’ou i sucre amb essència de vainilla i un toc de llimona). Els crespells, rodons i dentats en forma de sols, els trobarem més en la part del centre i llevant de l’illa, i no tant a Ciutadella, on la confiteria és tot un món a descobrir. Els rubiols, dolços i salats, també formen part d’aquest apartat de la pasta de sèu, els trobem farcits de trinxat de carn, de peix amb espinacs, de codony, de confitura, de crema o de cabell d’àngel, a més de sobrassada de Menorca, que és també la protagonista de les “canyes”, i els petits croissants, que poden ser d’aquesta pasta o bé de pasta de fulls.

La recepta: crespells amb sobrassada

Ingredients i elaboració

1.200 g de farina

400 g de seu de porc

Pasta de sobrassada

1 bon tros de llevat de forn

1 got d’aigua calenta

Farem dins un ribell una pasta de sèu o de formatjades i, en tenir-la llesta, farem per a cada crespell una bolla o pastó de la mida d’un ou. Els anam allisant damunt el marbre de la cuina amb l’aprimadora fins a aconseguir un gruix de 0,5 cm. Posarem una cullerada de pasta de sobrassada enmig. Amb una altra bolla en farem la coberta, però li feim al centre dos talls en forma de creu amb la carreta de retallar pasta i tapam el que té el farciment. Juntam els dos discs de pasta pels costats pressionant amb el dit gros i retallam les voreres amb el rodet per donar-li forma. Els regam de sucre. Punxam la tapadora amb una forquilla per tal que la pasta respiri i els enfornam uns 25 minuts a 180 graus damunt paper d’enfornar.