Melindros i pits de monja
EL MELINDRO Arribem al Museu de la Xocolata amb els companys de Sopa. És dimarts 13, un bon dia per presentar la caixa del 25è aniversari de la banda al Palau Sant Jordi. Des del darrer concert a Girona que no havíem tornat a coincidir tots junts. Les cares de tots set són de satisfacció. L'espai és privilegiat, al costat del Born, amb vistes al convent de Sant Agustí. El president, Joan Turull, és l'amfitrió ideal. Per rebre als convidats han preparat xocolata desfeta. La primera intenció del nostre home de premsa, el Sánchez, va ser optar pels xurros, però finalment ens hem decidit pels melindros.
Quan ja estem a punt de marxar m'assabento que a finals del segle XV, mentre Colom descobria Amèrica, a la cort del duc de Savoia inventaven el melindro per rebre el rei de França. Espanya, que estava a punt d'endinsar-se en el Segle d'Or i competia amb França per la cresta de gall del continent, amb el temps va optar pels xurros i les porras . Com els melindros, tenen la mida del gruix d'un dit. Però mentre els catalans fem servir els dolços per descriure els més grans plaers, com en el cas de sucar el melindro , a Espanya els dolços prenen altres sentits. Fins i tot els treuen del mig per dir les coses clares, sin melindres . Itàlia és un cas a part. Quan van adoptar el melindro, el van banyar amb cafè, el van cobrir amb mascarpone i el van estressar definitivament sota el nom de tiramisú .
"¡Y UNA PORRA!" Amb aquesta expressió, el dit de farina i sucre pren una altra direcció, i es podria identificar perfectament amb la peineta que CR7 ha tornat a posar de moda als camps que visita el Reial Madrid. Allò d'aixecar el dit del mig perquè te'l posis on més mal fa. Aquesta expressió també podria ser aplicable a l'actitud que el govern espanyol sortint està tenint en alguns casos que afecten Catalunya. El del bloqueig del retorn dels papers de Salamanca, o el de l'incompliment del pagament dels més de 700 milions segons marca l'Estatut, en són un exemple. També es podria aplicar a l'actitud de menyspreu cap a la democràcia del nou govern espanyol entrant envers els resultats de les eleccions al País Basc. Impedir que els set diputats electes d'Amaiur tinguin grup parlamentari propi al Congrés no és cap pas endavant per a la credibilitat de la democràcia espanyola.
EL XURRO, a més de farina fregida, també és la manera de definir col·loquialment una cosa feta de qualsevol manera, o fins i tot un èxit sense mèrit. Per exemple, un gol de xiripa és un gol de xurro. O l'èxit del candidat electe a les darreres eleccions generals és més un fruit d'un xurro o d'un gol en pròpia porta del contrari que no pas d'un mèrit propi.
EL BUNYOL ja és una pífia per sortir del pas. Com la situació de la nostra economia i dels drets socials, fruit d'un bunyol continuat amb algun xurro ocasional. La crispació social augmenta mentre els governants miren d'extirpar el bunyol i salvar el sistema. El problema és que el bisturí s'està carregant els drets de massa gent. I les cartes magnes, com la Constitució que s'acaba de commemorar fa pocs dies, cada cop són més grotesques quan les contraposem a la crua realitat.
EL XUIXO és originari de Girona, concretament de Can Puig, la pastisseria que hi havia sota de casa. Tot i que la inspiració també és francesa. Els companys de Sopa tornen cap a la terra del xuixo després d'un parell de dies de signatures de discos i entrevistes. Jo em quedo a Barcelona, on un dia un pastisser italià va inventar unes galetes en forma de mugró i les va batejar com a petto di monca , que vol dir pit de monja. A la terra dels caganers les vam acabar rebatejant com a pets de monja, esclar.
