Publicitat
Publicitat

POLÍTICA CULTURAL

L'oposició reclama que es compleixin els compromisos adquirits

Mascarell treu pit i presenta un pla de xoc per fer front a la crisi

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar ahir al Parlament una bateria de recursos per treure diners de sota les pedres. El sector, però, està inquiet. Vol concreció i calendaris.

La conselleria de Cultura la balla magra. Quan encara s'han de conèixer uns pressupostos que es preveuen migrats, ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar davant la comissió de cultura, al Parlament, quins són els objectius del seu departament. I ho va fer traient pit. El seu discurs va acabar amb una sentència guerrera: "Lluita i resistència".

El conseller va afirmar que la cultura genera gairebé 17.000 milions d'euros a l'any i és el tercer sector de l'economia catalana, només per darrere del turisme i l'alimentació. Però el sector està inquiet. Vol concreció i calendari. L'oposició reclama més fets: "Hem sentit moltes vegades les paraules impulsarem , farem i realitzarem -es queixava la portaveu d'ICV, Dolors Camats-. A fora, però, estan esperant que es compleixin els compromisos", va afegir. El conseller va prometre treure diners de sota les pedres. En la compareixença va anunciar un "pla de xoc".

Una fundació davant una llei de mecenatge obsoleta

El mecenatge és l'assignatura pendent: en l'aspecte fiscal, no té res a veure amb els avantatges que tenen països com França. Davant la impossibilitat que la Generalitat impulsi la seva pròpia llei de mecenatge -és competència de l'Estat-, Mascarell proposa crear una fundació, Catalunya Cultura, una eina que hauria de servir per posar recursos privats a favor de la cultura i el patrimoni. L'ajuda econòmica farà molta falta, tenint en compte que s'acosten més retallades. De moment, Mascarell va xifrar només les estatals: si el 2012 la tisorada va ser del 45%, el 2013 s'incrementarà fins al 69,87%.

Fer més bolos i repartir-se els grans equipaments

L'ARA ho publicava dissabte: la crisi de les gires posa al límit teatres i companyies. Els ajuntaments no tenen diners i no contracten. Mascarell diu que la conselleria treballa en un programa específic per incrementar la contractació teatral, musical i de tot l'àmbit escènic. La previsió és que estigui enllestit en els pròxims mesos o setmanes. A més, Mascarell va afirmar que es crearà una mancomunitat cultural perquè consistoris, diputacions i Generalitat coordinin esforços.

El conseller va anunciar un nou conveni amb l'Ajuntament de Barcelona que ha de delimitar la responsabilitat de cada institució en cada equipament: "Determinarà qui tindrà preeminència a cada lloc", va dir. La Generalitat i el consistori comparteixen la majoria d'equipaments nacionals de la ciutat. Ara per ara, però, és el consistori qui està fent un esforç econòmic més gran per no retallar. De moment, ha hagut d'assumir tot el cost del Dhub a l'espera que el govern català pagui la seva part. Les relacions, però, segons Mascarell, són "molt bones". I va afirmar: "L'Ajuntament està fent un esforç extraordinari per arribar on els altres no podem".

A la recerca de subvencions europees

Si Madrid retalla es tracta de trucar a la porta de la Unió Europea. Mascarell va anunciar que impulsarà Catalunya Creativa. El seu objectiu és presentar entre 25 i 30 projectes al programa Europa Creativa, que té un pressupost de 1.200 milions d'euros.

L'Arts Santa Mònica serà un laboratori d'idees

Mascarell va anunciar un nou gir i una nova orientació per a l'Arts Santa Mònica. "Serà un laboratori d'idees, un generador de continguts", va anunciar. El seu objectiu és que el centre, que actualment dirigeix Vicenç Altaió, serveixi per posar en contacte creadors i empreses.

L'Agència Catalana de Patrimoni és un fet

"Hem après a conservar el patrimoni, ara hem d'aprendre a socialitzar-lo", va dir Mascarell. Per fer-ho posarà en marxa de manera imminent la polèmica Agència Catalana de Patrimoni, de la qual han de penjar tots els museus. La presidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, Carme Clusellas, hi és reticent: "Hi ha hagut plans i propostes, però encara no hem vist res. S'està desmantellant l'actual sistema de museus, buidant-los de personal i recursos, sense que se n'hagi construït un de nou: podem perdre-hi molt".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT