Publicitat
Publicitat

PREMIS LITERARIS

Martín Caparrós guanya el XXIX premi Herralde

"Des de fa gairebé tres dècades, el premi Herralde ha seguit dues línies clares: donar a conèixer l'obra d'autors excel·lents però poc coneguts en el moment de la concessió del premi -els casos de Javier Marías, Roberto Bolaño o Álvaro Pombo- o recompensar l'obra d'autors consolidats, com Daniel Ada fa tres anys o Martín Caparrós en aquesta edició", explicava ahir l'editor d'Anagrama Jorge Herralde amb el guanyador al costat, que des de fa anys porta bigoti nietzschià i una trajectòria literària hiperactiva, nodrida a base de novel·les (La noche anterior, Un día en la vida de Dios), assaigs (La patria capicúa) i llibres de viatges (Una luna).

Nascut a Buenos Aires l'any 1957, Caparrós, que ja havia publicat l'última novel·la a Anagrama (A quien corresponda, 2008) s'acaba d'emportar el XXIX premi Herralde amb Los Living. "És un llibre molt argentí -deia ahir l'autor-. Comença com una novel·la picaresca contemporània i acaba d'una manera molt diferent, cosa que ha passat tot sovint al meu país". A Los Living, Caparrós inventa el personatge de Nito, que neix l'1 de juliol de 1974, el mateix dia que mor el president argentí Juan Domingo Perón. "A partir d'un canvi que té lloc durant l'adolescència, el noi es converteix en un hàbil propagandista de la mort", va explicar Caparrós. En aquest sentit, el títol de la novel·la aclareix el cripticisme de l'autor: es refereix a la sala d'estar (living), però també als morts que cada família decideix conservar, embalsamats, en llocs visibles de la llar. "La mort està molt present en tots els meus llibres, però no crec que sigui un ingredient exclusivament argentí. Només cal baixar al primer quiosc i comprar la biografia de Steve Jobs, o recordar què va passar quan van morir Lady Diana o Michael Jackson. Les seves desaparicions no ens causen dolor, sinó el plaer d'acariciar la mort", va dir Caparrós, que pensa en la idea de l'embalsamament des de fa aproximadament dues dècades: "Em va entrar a casa un colibrí, un ocell que diuen que porta bona sort però que, en canvi, per a mi és la viva imatge de la desgràcia. Té un metabolisme acceleradíssim, que l'obliga a moure's i a menjar constantment. El colibrí que em va entrar a casa va morir després de donar-se un cop contra un moble. Mentre pensava si era símbol de bona o mala sort, vaig portar el seu cadàver a un taxidermista perquè l'embalsamés, i quan el va tenir me'l vaig emportar a la redacció d'una revista on vaig treballar durant anys".

Una farsa tràgica

Durant més de tres dècades, Caparrós ha compaginat escriptura i periodisme, a més de traduir autors com Voltaire i Shakespeare i viatjar molt. "Si hagués de definir Los Living d'alguna manera diria que és una farsa tràgica. És un llibre que si es llegeix de manera desprevinguda sembla que acabi bé. Quan hi penso recordo aquelles paraules de l'apocalipsi de sant Joan en què demana el llibre a l'àngel i li respon que l'agafi i se'l mengi. Mentre el tingui a la boca li semblarà que és dolç com la mel, però un cop empassat se li farà amarg".