Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

La Biblioteca Nacional francesa vol comprar el manuscrit d''Els 120 dies de Sodoma' per 3,7 milions

El Marquès de Sade, un tresor nacional

Els 120 dies de Sodoma, del Marquès de Sade, és una de les obres més perverses de la literatura del segle XVIII. Explica la història de quatre llibertins rics que es tanquen en un castell medieval aïllat amb 46 víctimes (entre les quals vuit nens i vuit nenes d'entre 12 i 15 anys). Els homes són assistits per quatre mestresses de bordells que estimulen els amfitrions relatant-los les seves extravagants -i embellides- experiències. El text descriu orgies i abusos, sexuals i d'altres tipus, incloent-hi la pedofília, la necrofília, l'incest, la tortura, la violació, l'assassinat, l'infanticidi, la bestialitat, la violència en el sexe anal i oral, i l'ús de la micció i la defecació per humiliar i castigar. Sade ho va anomenar "el conte més impur que s'hagi explicat mai d'ençà que el món és món".

No hi ha res d'eròtic en tot plegat. Fins i tot Bruno Racine, director de la Biblioteca Nacional de França, el considera "depravat". Però això no li ha impedit estar negociant durament durant molt temps per comprar el manuscrit de Sade. Ha convençut els ministeris d'Afers Estrangers i de Cultura de la seva importància. Ha defensat davant la Comissió dels Tresors Nacionals que el document s'havia de declarar provisionalment un "tresor nacional" que ha de ser conservat a la biblioteca. I està disposat a pagar més de 3,7 milions d'euros per aconseguir-lo. "El document és l'obra de Sade més atroç, extrema i radical -va acceptar Racine-. Però no fem cap judici moral sobre això".

Els 120 dies de Sodoma , un projecte laberíntic i sense acabar, ha estat lloat i vilipendiat. Simone de Beauvoir el va defensar com una contribució important sobre el costat fosc de la humanitat en el seu assaig Hem de cremar Sade? L'escriptora feminista americana Andrea Dworkin va qualificar-la d'història "vil" escrita per un pornògraf que odia les dones. En una pel·lícula del 1975 Pier Paolo Pasolini va situar la història en una república italiana imaginària, com si es tractés d'una condemna del règim feixista de Mussolini.

El Marquès de Sade va escriure l'esborrany en 37 dies l'any 1785 a la Bastilla, on havia estat empresonat per agredir sexualment dones i nenes. Va escriure en lletra petita pels dos costats d'un feix de papers estrets, que va enganxar en un sol rotllo d'11 metres de llarg. Davant la por que li confisquessin, va amagar el rotllo en una esquerda del mur de pedra de la seva cel·la. Dies abans de la presa de la Bastilla, el 14 de juliol del 1789, Sade va ser traslladat durant la nit a una presó per a malalts mentals. Va escriure que "havia plorat llàgrimes de sang" per la pèrdua del manuscrit, i se'n va anar a la tomba el 1814 sense conèixer-ne el destí.

L'increïble periple fins avui

Però el document es va recuperar, vendre, revendre i després va ser publicat per primera vegada per un metge alemany, en una versió plena d'errors, el 1904. El 1929 el vescomte Charles de Noailles, la dona del qual, Marie-Laure, era una descendent directa de Sade, va comprar el manuscrit. La parella, rics i apassionats mecenes de les arts, el van lliurar a la seva filla, Natalie, que el va guardar en un calaix a la finca de la família a Fontainebleau. De vegades el desenrotllava i el mostrava als convidats -l'escriptor italià Italo Calvino en va ser un.

"La meva mare em va ensenyar el manuscrit quan jo era petit -diu Carlo Perrone, editor d'un diari italià i fill de Natalie de Noailles, en una entrevista telefònica des de Roma-. Recordo que la lletra era molt petita i que no hi havia correccions. Et donava la impressió que el paper era molt escàs i valuós per a ell, i que n'havia d'omplir tots els espais".

Natalie de Noailles finalment va confiar aquest manuscrit, i també el del ballet de Stravinsky Les noces , a un amic, l'editor Jean Grouet. Grouet va resultar ser un estafador. El 1982 va introduir el manuscrit de Sade de contraban a Suïssa i el va vendre a Gerard Nordmann, un col·leccionista d'objectes eròtics suís, per uns 45.000 euros.

Natalie de Noailles el va demandar. Després d'un llarg procés judicial, el màxim tribunal francès va dictaminar l'any 1990 que l'obra havia estat robada i que havia de ser retornada (la família va ser capaç de recuperar el manuscrit de Stravinsky, que s'havia quedat a França). Com que Suïssa no havia signat encara la Convenció de la Unesco que exigeix la restitució de béns culturals robats, Natalie de Noailles es va veure obligada a demandar-ho en aquest país. El 1998 el tribunal federal suís es va pronunciar a favor de Nordmann dient que ell havia comprat el manuscrit de bona fe. Posteriorment, va ser conservat en una fundació cultural de Suïssa.

El gener passat els hereus de Nordmann es van oferir a vendre l'original a un col·leccionista francès. Perrone va intervenir-hi: "Qualsevol persona que vulgui comprar el manuscrit a França necessita el meu consentiment", diu el fill de Natalie de Noailles. "La meva mare desitjava fermament que un dia el manuscrit es donés a la Biblioteca Nacional, i també és el meu desig. Es tracta d'un document històric important, un tros de la història de França".

Racine, d'ençà que va assumir el càrrec de director de la Biblioteca Nacional de França l'any 2007, ha intentat classificar importants manuscrits com a "tresors nacionals" per adquirir-los per a la biblioteca. Entre altres adquisicions, ha comprat les memòries de Casanova amb 7 milions de dòlars provinents d'un donant anònim; els arxius del filòsof francès Michel Foucault, i els del teòric marxista, escriptor i director de cinema francès Guy Debord (impedint que sortissin del país i anessin a Yale).

"No conec cap director d'una biblioteca de primer nivell mundial que avui estigui fent el tipus d'adquisicions estratègiques tan brillants que està fent Bruno Racine a la Biblioteca Nacional", diu Paul Le Clerc, exdirector de la Biblioteca Pública de Nova York. Ara Racine està negociant amb Perrone i els hereus de Nordmann per comprar el manuscrit de Sade i donar-ne una part a cadascun. El preu de venda estimat -més de 3,7 milions d'euros- seria recaptat de donants privats. L'objectiu de Racine és exposar el manuscrit amb altres obres de Sade de la col·lecció de la biblioteca amb motiu del 200è aniversari de la mort del Marquès de Sade, l'any que ve. "És una obra única i excepcional, i és un miracle que sobrevisqués", va dir. "És part del nostre patrimoni cultural. Ens agradi o no, pertany a la Biblioteca Nacional".

Les