Publicitat
Publicitat

Mark Wahlberg: «He conegut personatges tèrbols com el que interpreto a 'Dolor y dinero'»

Després d'uns inicis erràtics que el van portar a la presó amb només 16 anys i a provar fortuna com a cantant de rap i model de Calvin Klein, l'actor ha trobat a Hollywood una plataforma perfecta per fer el que realment l'omple

El nord-americà Mark Wahlberg (Boston, 1971) és aquí per passar-s'ho bé. Després d'uns inicis erràtics que el van portar a la presó amb només 16 anys i a provar fortuna com a cantant de rap i model de Calvin Klein, l'actor ha trobat a Hollywood una plataforma perfecta per fer el que realment l'omple. Ho explica amb el cor a la mà i embolicant-ho tot amb molta ironia durant la promoció del film Dolor y dinero , dirigit per Michael Bay. Wahlberg interpreta un culturista que pretén aconseguir la vida de luxe que desitja a punta de pistola. La pel·lícula és tan esbojarrada que costa molt de creure, però explica un cas verídic.

A Dolor y dinero el seu personatge està obsessionat amb el cos i la percepció que la gent en té, d'ell. A vostè li passa el mateix?

Quan vaig fer els 40 anys em va començar a importar molt poc. Ploro i faig el que calgui. Tinc dues filles petites, saps? Fa poc he estat en una festa infantil prenent te amb unes nines, de debò.

Té fama de cuidar-se molt. ¿De quan li ve això?

Als 16 anys era bastant esquifit i pràcticament tenia un peu a la presó d'adults. No era el lloc ideal per a algú com jo. Així que vaig començar a fer exercici i això em va fer sentir millor. L'esport i menjar bé es va convertir en un estil de vida. Ara dedico al gimnàs una hora cinc dies a la setmana i ho faig molt aviat al matí, abans que es despertin els nens.

Els seus inicis, embolicat amb drogues i amb problemes amb la policia, no tenen res a veure amb la vida que porta ara. Com va aconseguir fer aquesta transformació?

Simplement vaig voler canviar. I sabia que l'única manera de fer-ho era treballant cada dia. Per això em vaig tornar tan disciplinat fent exercici cada dia. Tenir èxit en aquest negoci vol dir tenir molta disciplina. Ara tinc una família. Tinc moltes responsabilitats per fer el millor amb l'educació dels meus fills i transmetre'ls valors perquè siguin positius i productius.

La filosofia dels culturistes és que sense dolor no hi ha guany. ¿És aplicable també a Hollywood?

Dolor és anar a la presó als 16 anys. Hollywood és un negoci dur, però em fa feliç el simple fet de poder treballar-hi. Cada dia que puc fer alguna cosa que m'apassiona em fa estar agraït.

A Dolor y dinero interpreta un delinqüent de pacotilla real que la va fer tan grossa que va ser condemnat a mort. ¿Va tenir l'oportunitat de parlar amb ell?

M'hauria encantat, però no em van convidar al corredor de la mort. Bàsicament vam assumir la història per crear alguna cosa nova i aportar les nostres personalitats. També vaig tirar d'experiències reals. Malauradament, tinc amics que són a la presó de per vida. Quan em vaig traslladar a Los Angeles passava molt temps en un gimnàs de Venice. Allà he conegut personatges tèrbols com el que interpreto al film.

¿Creu que prioritzem els diners i l'èxit i ens oblidem la resta?

No hi ha res de dolent que es vulgui tenir èxit. És bo ser important, però és més important ser bo. Hem d'ajudar la gent més necessitada, o almenys això és el que intento jo. La meva preocupació sempre han estat els nens en risc d'exclusió, perquè no tenen oportunitats. Per a mi seria un pecat i una llàstima estar en una posició com la meva i no intentar donar res a canvi.

A més d'actor també li ha picat el cuc de la producció. ¿El veurem dirigint també?

Sí, espero dirigir pel·lícules en el futur i he après molt treballant amb Michael Bay, el director de Dolor y dinero . Durant el rodatge no podia evitar donar-li consells fins que em va haver de dir: "Escolta, tu no produeixes aquesta pel·lícula, així que relaxa't" [riu]. Ara he rodat un pilot per a la HBO i tinc moltes coses al calaix.

A què atribueix el seu èxit?

A la fe. També a la voluntat de treballar cada dia, però no crec que pogués fer res a la vida si no estigués centrat i tingués fe. No m'importa treballar intensament. És més, em sento millor al final de dia quan sento que ho he donat tot i he aconseguit alguna cosa.

¿Mira enrere i reflexiona sobre el llegat que deixa?

Espero que Déu sigui cinèfil. He fet coses molt qüestionables en cinema, però aquesta és la meva feina i no vull posar-la en risc com a actor. Vull ser lliure de fer el que vulgui i provar-ho tot. Aquesta és la llicència creativa i de llibertat que em prenc.