Publicitat
Publicitat

Mario Gas desemmascara la classe mitjana a Girona

Edward Albee s'ha endut la fama per Qui té por de Virginia Woolf? , però el Pulitzer li van concedir per Un fràgil equilibri el 1967. L'obra era menys explosiva i polèmica que l'anterior, menys evident, però la desintegració d'una societat burgesa "hi corre com un riu subterrani i dolorós", descriu Rosa Renom. El director Mario Gas, amant del teatre de text i dels clàssics de la dramatúrgia nord-americana, descobrirà al públic una obra brillant però poc representada, que serà l'obertura del festival Temporada Alta, aquest cap de setmana, al Teatre Municipal de Girona.

"A tothom li ha passat, que vénen uns amics a casa que no et pots treure de sobre", explica Rosa Novell. A la llar que dibuixa Albee, amb un matrimoni disfuncional, una germana alcohòlica i una filla que ha passat per quatre divorcis, els visitants hi apareixen amb una por irracional. "Per mi, és una metàfora de la por que tenen d'ells mateixos, de no saber qui són, de la vida que han construït, és una por existencial de les classes acomodades que s'han enganyat tota la vida", explica Gas. Però també hi afegeix que aquí hi ha una bona dosi de teatre de l'absurd, a més de Pinter i els tòtems americans: O'Neill, Miller i Williams.

Rosa Novell i el veterà Albert Vidal, que debuta en teatre de text, capitanegen tres hores de teatre intens, amb el públic a tocar, voyeur impúdic de la fragilitat humana.