Publicitat
Publicitat

SANT JORDI 2012

Raimon revela referents literaris i amistats al pregó de la diada de Sant Jordi

"Sense March ni Espriu potser no hauria cantat"

La literatura és la responsable que Raimon sigui cantautor. Si no hagués descobert els poemes d'Au- siàs March i Salvador Espriu potser avui seria el professor d'història que volia ser abans de dedicar-se a la cançó. "Sense March ni Espriu potser no hauria cantat", va dir ahir Raimon en el pregó de Sant Jordi, però ell, al seu torn, els ha retornat el favor acostant els clàssics medievals i contemporanis com el mateix Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Anselm Turmeda, Salvador Espriu i Pere Quart al públic, a través de les seves versions.

Raimon no seria el mateix sense els llibres, i alhora les seves cançons han representat un clam per canviar el món en temps difícils per a la llengua i la cultura catalanes. "En català hi vaig començar a escriure a partir dels 20 anys, a Espriu el vaig llegir quan tenia 21 o 22 anys i amb March vaig descobrir que hi havia llibres importants escrits en la llengua que parlava. Miquel Dolç em va fer llegir el poema XXIII de March en públic, el Cant a Teresa . Em va fer observar la mètrica i la fonètica del poema i això va canviar la meva vida", va dir l'intèrpret de Veles e vents durant la conversa que va mantenir ahir al vespre, al Saló de Cent, amb el periodista valencià Vicent Partal en el tradicional acte organitzat per l'Ajuntament de Barcelona.

Raimon és el primer cantautor elegit per donar el tret de sortida a la diada de Sant Jordi, però a aquestes altures ningú posa en dubte el valor literari i poètic de les seves lletres i "la seva fidelitat i el seu compromís amb el país i amb la llengua", segons va dir l'alcalde de Barcelona Xavier Trias. L'acte va estar carregat encara de més significats que els estrictament relacionats amb el Dia del Llibre.

Enguany es compleixen 50 anys del primer recital que el cantautor de Xàtiva va oferir a Barcelona (al Fòrum Vergés) i també fa mig segle de la fundació d'Edicions 62. El primer llibre de l'editorial va ser Nosaltres els valencians , de Joan Fuster, una altra de les figures decisives en la vida i en la trajectòria de Raimon. El 1963 l'escriptor de Sueca li va donar un exemplar de l'obra poètica completa de Salvador Espriu per a la qual havia escrit un extens pròleg (i el 1964 Fuster li va dedicar un llibre, Raimon ).

L'interès que Raimon va començar a tenir aleshores per la poesia d'Espriu va desembocar en una fèrtil col·laboració i una bona amistat. "Primer vaig fer Cançó del capvespre , que va sortir sola, i després vaig entrar en contacte amb el vessant més pur de la seva poesia, El caminant i el mur , i vaig fer l'àlbum Cançons de la roda del temps i l'inici del Cant", va dir l'autor de Jo vinc d'un silenci . "En una ocasió, vaig arribar a casa seva a les vuit del vespre i en vaig sortir a les quatre de la matinada. Vam parlar de poesia, de llibres, etcètera. Jo, que aleshores fumava, em vaig fumar un paquet sencer de tabac i em vaig beure mitja ampolla de conyac, i l'Espriu es va beure una copeta i es va fumar una cigarreta" va recordar.

La presència dels amics perduts

Malgrat que ja no hi són, Raimon segueix sentint Fuster i Espriu molt a prop: "Fuster se'n va anar sense avisar, però encara som amics. Quan has conegut grans escriptors, cada vegada que llegeixes les seves obres és com tenir una conversa amb ells, no són absents", va rememorar.

"En les teves cançons hi ha molts llibres amagats", va dir Partal al cantant. Amb aquest comentari va fer referència a com un llibre pot ser el detonant d'una cançó. " Diguem no prové de les primeres pàgines de L'home revoltat d'Albert Camus", va revelar Raimon, a punt de complir també 50 anys com a barceloní. "Vaig venir amb l'Analisa quan ens vam casar. Aquí he trobat comprensió i estima, i això es molt important. Hem voltat per mig món, però sempre tornem, i això que l'Analisa és italiana i jo de Xàtiva, i els xativins som d'aquella manera!"