Publicitat
Publicitat

Marcel Cranc: "Si no pensam col·lectivament, estam perduts"

El seu cinquè àlbum, 'Despertar', tot i haver estat enregistrat en grup, reafirma la versemblança del cantautor

D espertar és el cinquè àlbum en només set anys del prolífic Miquel Vicensastre d'ençà d'aquell Animal fràgil (Blau, 2006), un disc que per a la Mallorca d'aleshores va significar una alenada d'aire fresc: pop electrònic i detallista fet en català. Amb cada disc, Marcel Cranc ha anat reconvertint en més orgànica la seva música, d'un autor iniciat en la composició clàssica contemporània fins a arribar a aquest darrer treball que, tot i haver estat enregistrat amb grup, reafirma la versemblança del cantautor. "Hi va haver un ambient fantàstic durant la gravació entre els músics" diu, cosa que, afirma, "es nota en el resultat final, i també és el disc amb el qual m'he sentit més lliure i més alliberat durant la composició".

És el primer treball en què s'obre al castellà amb el cançoner més reflexiu i introspectiu que ha fet mai, amb un cert to abatut però, en el fons, amb un raig alentidor i d'esperança. "Crec que estam vivint una època molt difícil, de canvis constants i de poca estabilitat", reflexiona, i continua: "Les crisis han d'existir: o ens maten o ens fan més forts".

Romàntic i passional

Autor sempre romàntic i passional, deixa clar que, "encara que pugui sonar ridícul, l'únic que ens pot salvar és l'amor; sona apocalíptic, però qui no tingui amor, qui no sigui capaç d'estimar i de sentir-se estimat, està perdut en els temps que corren". De tot això intenta desvetlar consciència a Despertar (Music Bus), el treball en què des d'una posició adulta hi ha més perspectiva del pas del temps, d'encarnació juvenil. "He arribat a una edat que, vulguis o no, mires amb perspectiva tot el que has fet fins ara i et planteges com pots fer-ho en aquest moment perquè el futur sigui molt millor", argumenta. "Per mi la solució -afegeix- és clara: no abandonar mai ni el nin ni l'adolescent que duim dins".

La música funciona com a motor per fer aixecar consciències, que és el que intenta el músic qui, a més de compositor, és mestre, un col·lectiu últimament qüestionat d'adoctrinador pel poder. Ell és clar: "Pens que aquesta indignació que neix a educació hauria pogut sortir a qualsevol altre àmbit". I afegeix: "La gent que va sortir a manifestar-se el 29-S ho feia per l'educació, però en el fons hi havia un lema encara molt més comú, que vas més enllà de qualsevol tendència política: prou de mediocritat".

'Mediocridad', una de les cançons

La mediocridad, precisament, és un dels títols del nou disc. Segons el cantautor, "sincerament no ens mereixem tanta mediocritat en alguns governants". I prossegueix: "Estic especialment emprenyat amb un partit polític en concret i bastant decebut amb la resta" perquè, afirma, "és un moment en què qualsevol tipus de manifestació es polititza cap als interessos d'uns o dels altres".

Amb tot, el músic i mestre conclou: "No vull perdre ni un minut parlant de gent que no escolta i que és incapaç d'arribar a acords. Si no pensam col·lectivament, estam perduts".

I en un temps en què l'ús del català és qüestionat per una administració que l'arracona, Marcel Cranc, amb quatre discos cantats en català, afronta tot un repte: el castellà. Reptes, riscos, és el que tot artista hauria de proposar-se. "Mesos abans de compondre les cançons estava fent un concert a Barcelona; era una sala petita i tocava jo sol al piano i veu", recorda Vicensastre. "Emmig del concert vaig tenir l'horrible sensació que m'estava repetint, la mateixa cançó d'amor amb les mateixes paraules, i així ho vaig manifestar al públic que m'escoltava", fa memòria. "Necessitava allunyar-me dels dos discs anteriors, dels quals estic molt satisfet i orgullós", sobretot d' Imagina (Primeros Pasitos, 2010), diu. Aleshores és quan "vaig pensar que cantar en una altra llengua canviaria la tímbrica de la meva veu i em donaria llibertat per escriure sobre altres coses".

Es podria pensar que ha fet un disc en castellà amb un únic objectiu, comercial: el de conquerir més públic més enllà de les fronteres lingüístiques, a la qual cosa diu que "no vull ser hipòcrita; posats a demanar, m'agrada l'aplaudiment i un teatre ple amb entrades exhaurides, però el que és real i cert és que aquest disc significa començar, una vegada més, de zero". Però els seus seguidors "no veuen aquest disc en castellà com un canvi, sinó com un joc, com una aventura més de la qual ells també són protagonistes". Un àlbum, potser el més fosc i trist de tota la seva carrera, en què el músic ha continuat jugant amb la seva capacitat d'ensamblatge entre els instruments acústics i una enginyeria electrònica detallista. "A l'estudi sempre feim canvis -diu- i capgiram coses, però a Despertar hem treballat com a Imagina amb maquetes de les cançons; això ens fa optimitzar el temps i de rebot ens dóna molta seguretat a l'hora d'improvisar a l'estudi". Un nou despertar de Marcel Cranc que li obre un nou horitzó: "Estam començant a tancar presentacions a la Península".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF