Publicitat
Publicitat

MÚSICA I CINEMA

La Filmoteca acull diumenge l'espectacle 'Ombres de plata'

Marc Parrot tanca el diàleg amb el cinema de Chomón

Marc Parrot s'acomiada demà de l'espectacle Ombres de plata basat en el disc Començar pel final i inspirat per Segundo de Chomón. Música en directe i cinema es donaran la mà a la Filmoteca de Catalunya.

Marc Parrot ha passat més d'un any voltant amb l'espectacle Ombres de plata , una peculiar conjunció de música i cinema. O, com diu el músic barceloní, "un joc" en què intervenen les cançons del disc Començar pel final (Música Global, 2011) i les pel·lícules de Segundo de Chomón (Terol, 1871 - París, 1929), un d'aquells pioners del cinema que van contribuir a convertir el setè art en generador de somnis. La relació entre Parrot i Chomón arriba al final demà precisament a la sala Segundo de Chomón de la Filmoteca de Catalunya. Allà, a partir de les set de la tarda, el públic podrà veure una selecció de petits films del cineasta aragonès amb la música en directe del trio de Marc Parrot.

"És un format molt pràctic -explica Parrot-. Una banda sencera tenia massa pes en aquest equilibri entre la imatge i la música. Simplificant l'impacte de la presència dels músics, els espectadors poden estar més pendents de la pantalla, que al cap i a la fi és on jo vull que sigui el focus de l'espectacle". La singularitat d' Ombres de plata , allò que el distingeix d'altres projectes en què s'interpreta música en directe mentre es veu una projecció, és que la música i les imatges es complementen. El programa de la Filmoteca adverteix que no és ni Parrot musicant Chomón, ni Chomón il·lustrant Parrot. De fet, tots dos van per lliure i alhora dialoguen. "No sóc un músic de bandes sonores", diu Parrot. La intenció és que hi hagi una "convivència, que una cosa es completi amb l'altra i que cadascú en tregui una experiència diferent".

Ombres de plata és la conseqüència lògica d'un procés que va començar amb el disc Començar pel final . "Després d'una època d'estar fent coses per a televisió, necessitava un temps per pensar en alguna cosa diferent. Vaig començar a articular tot un discurs que suposés anar més enllà de posar en un mateix disc una col·lecció de cançons que més o menys compartissin alguna cosa", diu Parrot. I, mentre feia aquesta recerca, va tenir una trobada amb el crític de cinema Rafa Besoli, que el va introduir en el món fascinant de Segundo de Chomón. "Em vaig il·luminar", reconeix. Aleshores va començar el joc treballant en cançons que poden funcionar de manera autònoma però que alhora tenen relació amb els films de Chomón. "És un joc en què l'espectador pot fer seu el resultat d'una associació que al final acaba sent una mica com un cabaret perquè és un format molt fronterer amb un punt teatral", explica.

Camí d'una altra etapa

L'actuació a la Filmoteca serà un final, tot i que Parrot considera que una etapa no es tanca mai del tot. "La comences a superar, però no la tanques. Has de mantenir la porta oberta per saber d'on véns i cap on vas. Deixo de pensar que hem de moure Ombres de plata , però si demà em truca algú, jo estaria encantat de tornar-lo a fer", diu Parrot. Ara, després d'enllestir la producció del nou disc de La Pegatina, prepara una altra feina de la qual no dóna gaires detalls, tret que li fa "molta il·lusió".