Maite Carranza, Premio Nacional de literatura juvenil

BARCELONAMaite Carranza sabia que l'any passat havia quedat finalista del Premio Nacional per un únic vot, però no esperava ser al podi aquest 2011. "Feia anys que no li donaven a una dona, ni a una catalana!", exclamava l'escriptora barcelonina. En concret, feia 13 anys que no hi havia presència femenina i des del 1984, quan van premiar Ana María Matute, la guardonada no reunia les dues condicions.

El ministeri de Cultura va atorgar ahir el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil a Carranza per Paraules emmetzinades. L'obra, publicada el 2010 gràcies al Premi Edebé, ja havia rebut altres reconeixements, com el Serra d'Or, però sobretot s'ha guanyat el beneplàcit del públic: ha venut 25.000 exemplars (xifra que la converteix en un bestseller) i s'ha traduït a sis llengües (francès, italià, holandès, rus, coreà i brasiler). Ahir Carranza va rebre una trucada del seu editor anunciant-li una setena edició amb una tirada de 10.000 exemplars. Això, sumat als 20.000 euros del premi, li donarà "més temps per escriure", assegurava a l'ARA.

Paraules emmetzinadesés una novel·la d'intriga que narra el drama d'una noia desapareguda quatre anys enrere i que ha estat reclosa en un zulo, víctima d'abusos. Una trucada fa pensar al seu entorn -la mare, una amiga, un policia- que podria no estar morta. La trama recorda els impactants casos de Natascha Kampusch i de Cristina Bergua, tot i que no literalment. L'autora va mesclar la documentació especialitzada i les entrevistes a inspectors, víctimes i terapeutes per teixir la història de Bàrbara Molina. "No perseguia una voluntat moralitzadora o de denúncia dels abusos, ni intentava solucionar un problema, sinó que volia indagar. A mi m'esgarrifaven aquests temes i volia entendre qui hi ha al darrere, per què ho fan. I m'anava adonant que és un tema silenciat, un tema tabú, secret, tractat hipòcritament. Sens dubte, material sensible", deia Carranza.

Pel tema i la trama, la novel·la és adient per a joves a partir de 16 anys. Tot i que va sortir -al mateix temps en el català original i en castellà, gallec i basc- com una novel·la juvenil, després del feedback dels lectors i els editors estrangers aquesta tardor han optat per tornar a treure-la al mercat com a crossover, per a un target més ampli, sense estar assignada a una col·lecció de joves i destinada a la difusió escolar. "He pogut parlar sense embuts sobretot del maltractament psicològic, però sense pèls i senyals", deia l'autora. Ha defugit l'escabrositat i la delectació de la violència que nota en algunes obres: "Jo he parlat del dolor de la víctima, les repercussions, els traumes, els records foscos...", resumia.

Fa tres anys que Maite Carranza es dedica exclusivament a engruixir la seva extensa obra, que ratlla la cinquantena de llibres. A finals dels 80 va començar a publicar per a infants i joves amb títols com Ostres tu, quin cacau (1986) i La nit dels arutams (1989). Als 90 es va passar al guió de televisió (Poblenou, Nissaga de poder), però entrat el nou mil·leni va tornar al llibre infantil i juvenil amb tot un boom, la trilogia fantàstica La Guerra de les Bruixes (2005-2007), traduïda a 25 llengües.