CANVI DE MODEL
Cultura 12/11/2011

El Macba i el CCCB es preparen per fer front junts a les retallades

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, vol enfortir la unitat d'acció del CCCB i el Macba. Compta amb la complicitat d'Ajuntament i Diputació de Barcelona. L'objectiu: estalviar i racionalitzar.

I. Aragay / C. Serra
3 min
Paraula clau negatiu Peu de foto negatiu. CCCB Planen dues incògnites sobre el centre: qui el dirigirà i si exposarà obra del Macba.

Barcelona.El veïnatge més aviat autista que durant dècades ha caracteritzat la relació entre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Museu d'Art Contemporani de la ciutat s'acabarà aviat, si vols per força. El context de retallades que viu el sector públic en tots els terrenys, també en el cultural, i el relleu polític a les tres administracions catalanes implicades -Generalitat, Ajuntament i Diputació- en la gestió d'aquestes institucions, amb una clara i nova hegemonia convergent, està portant un replantejament d'aquests dos vaixells insígnia de la política cultural en el camp de l'art i el pensament contemporanis, als quals la conselleria també voldria afegir la Filmoteca. Quedaria pendent el destí del Canòdrom, que de moment ha quedat aturat.

Mascarell, bon coneixedor d'aquests projectes per la seva experiència tant a l'Ajuntament com a la Generalitat, lidera un canvi de paradigma en coordinació amb el regidor de Cultural de Barcelona, Jaume Ciurana, i amb un equip de govern de la Diputació que, atesa la seva poca experiència en l'àmbit cultural, de moment deixa fer. "No hi ha cap discrepància amb el Ciurana, treballem en la mateixa línia", insisteix Mascarell.

El futur de Ramoneda

On el debat sí que està obert és en la successió de Josep Ramoneda al capdavant del CCCB. Mentre Mascarell ha posat damunt la taula del president de la Generalitat, Artur Mas, un projecte per convertir Ramoneda en la persona que concebi un ens de nova creació que tuteli per dalt CCCB, Macba i Filmoteca, Ciurana ho veu complicat i no del tot necessari. Fonts tant de la conselleria com de l'Ajuntament reconeixen que jurídicament no és fàcil, però sí possible. Presidència de la Diputació, que formalment és qui ha de decidir, guarda silenci.

El futur de Ramoneda és una peça clau per desencallar la fórmula de coordinació de les institucions lligades a la contemporaneïtat. Seguint l'esperit de Prat de la Riba de reunir talent i experiència cultural sense demanar adhesions ideològiques, des del Govern es voldria mantenir Ramoneda en un rol rellevant, però sense ferir sensibilitats a l'entorn intel·lectual convergent. En aquest sentit, l'oferiment a Ramoneda seria una operació semblant al fitxatge de Mascarell com a conseller. Una altra possibilitat, encara massa verda, i que cap dels actors vol entrar a valorar, seria situar Ramoneda al capdavant del nou CoNCA. En tot cas, la bona sintonia de Mascarell i Ramoneda és un factor rellevant a tenir en compte en aquest joc d'equilibris.

Al marge del cas Ramoneda, l'objectiu de la nova etapa en el camp de la cultura contemporània és matar dos pardals d'un tret. Un pardal és la necessitat imperiosa d'estalviar recursos. L'altre, la voluntat de coordinar i reorganitzar el sector. Encara s'ha de veure com quedaran els pressupostos del 2012, però es dóna per fet que seran molt a la baixa, cosa que pot provocar reduccions de personal. És una incògnita, per exemple, què pot fer amb el Macba el ministeri de Cultura que surti del 20-N, però ningú es fa il·lusions. El mateix passa amb l'aportació essencial -un 80% del pressupost- de la Diputació al CCCB. I Ajuntament i Generalitat en cap cas podran compensar cap rebaixa, més aviat al contrari.

La Capella

En aquest context, des del Macba ja es treballa amb la idea de cessar la programació d'exposicions a la Capella, que passaria, segons el seu director, Bartomeu Martí, a ser un espai de lloguer per a esdeveniments externs i, per tant, es convertiria en una font d'ingressos. Si el 2013 la situació econòmica remuntés, s'hi tornaria a fer activitat pròpia. L'ús de les sales del CCCB per exposar part de la col·lecció del Macba, que ara, amb la suma del fons de la Fundació La Caixa, ja arriba a més de 5.000 obres, és una altra possibilitat que s'ha posat damunt la taula. D'una banda, suposaria la reducció de l'activitat expositiva del CCCB, que d'aquesta manera estalviaria recursos, i de l'altra, donaria més sortida a les obres del Macba, sempre curt de metres quadrats per exposar, i més si es veu empès a renunciar a la Capella.

Altres possibilitats per aconseguir estalvis que s'estan plantejant són unir els fons de llibres i documents i coordinar serveis diversos. En el marc d'una futura aliança en termes de la gestió i la programació artística, s'hauria de veure quina de les dues institucions tindria prevalença. En qualsevol cas, el procés és objecte d'una negociació intensa amb la voluntat de tancar-lo aquest any, entre altres coses perquè el contracte de Ramoneda s'extingeix el 31 de desembre.

stats