Publicitat
Publicitat

POLÍTICA CULTURAL

L'acord amb el Macba tanca la polèmica sobre els límits cronològics dels dos museus

El MNAC assumeix tot l'art català del segle XX

El Govern proposa eliminar el criteri cronològic per delimitar les col·leccions del MNAC i el Macba, que se situava als anys 40. El primer haurà d'assumir tot l'art català del segle XX.

La Junta de Museus de Catalunya debatrà en la seva pròxima reunió la revisió del seu dictamen del 1992 en què marcava el límit cronològic entre les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), que situava als anys 40. El Govern li remetrà aviat una proposta de canvi, que ahir el conseller Ferran Mascarell donava per aprovada, basada en l'acord entre els dos centres, després que fa uns anys el debat s'hagués revifat perquè ningú tenia cura realment de l'art català dels últims 60 anys: el MNAC perquè les seves col·leccions s'acabaven en les primeres avantguardes i l'anterior direcció no volia arribar més enllà, i el Macba perquè el seu discurs artístic no és enciclopèdic sinó internacional i amb una aposta experimental.

Entre els uns i els altres, l'art català contemporani estava orfe. Ara, tot i que el Macba seguirà incloent a la col·lecció i les exposicions temporals els artistes catalans que s'avinguin en la seva línia, el responsable de mostrar l'evolució de l'art del país fins als nostres dies serà el MNAC. Això sí, com ja va avisar ahir el seu director, Pepe Serra, ho farà a poc a poc, a mig termini, perquè necessita temps per crear el discurs museogràfic adequat als nous temps i perquè, de moment, el centre no disposa de l'espai necessari per mostrar les noves col·leccions. Tindrà a la seva disposició, això sí, els fons del Macba, els seus propis i també el que pugui aconseguir en forma de dipòsit o préstec d'altres institucions i particulars.

"Per al MNAC és l'inici d'una nova etapa que suposarà una configuració diferent del projecte del museu", comentava ahir satisfet Miquel Roca, president del patronat del centre. El canvi en la direcció i la presidència del patronat del centre capçalera dels museus catalans n'ha facilitat l'entesa. Per això, el president de la Fundació Macba, Leopoldo Rodés, reconeixia: "Ha estat un acord fàcil, perquè no hi havia desacord entre nosaltres".

La proposta del Govern pactada entre els dos centres defineix les funcions dels dos museus: deixa en mans del MNAC la "creació del cànon" elaborant "el relat de les manifestacions artístiques catalanes" sense límit cronològic, i en mans del Macba el caràcter "experimental" i de representació de "la contemporaneïtat de la creació artística catalana i internacional" per "elaborar-ne un relat de rellevància global".

La competència de l'Ermitage

La presentació de l'acord, el dia abans de l'inici de la campanya electoral, va permetre al conseller Ferran Mascarell tancar simbòlicament un debat -que més que polèmic és controvertit teòricament- que l'havia perseguit des de fa dos anys. Tanmateix, un altre debat nou se li obria. Ahir el conseller va justificar el conveni firmat a Moscou amb els responsables del Museu de l'Ermitage com un acte gairebé de cortesia, ja que, va insistir, "en cap cas hi ha contrapartida econòmica, perquè els diners públics els destinem només al sistema de museus catalans". Una declaració d'intencions important feta al davant dels directors dels dos principals museus del país, que, a més, en els últims anys han patit retallades gairebé suïcides.

Segons va explicar Mascarell, fa més de sis mesos que va rebre la visita dels promotors privats i del director de l'Ermitage, i des del Govern es va veure amb bon ulls el projecte de franquícia del museu rus. "No serem nosaltres els que diguem que no, i com a privats poden fer el que vulguin, però ja que ens demanaven consell hem volgut conèixer-ne els continguts", va explicar. "Per això vam firmar el conveni d'intencions, que és una pura deferència per part seva".

Les