Publicitat
Publicitat

ART

El MNAC abraça Tàpies

Vicent Todolí comissaria la primera gran retrospectiva amb 140 obres

Ahir al MNAC va haver-hi escultures que van caure de la peanya. A les sales del romànic hi havia personatges que fugien dels frescos amb corredisses. Els àngels d'alguns absis es van posar a cantar. Perquè l'obra d'Antoni Tàpies ha entrat a casa per la porta gran. El Museu Nacional s'ha sumat a Tàpies. Des de l'interior, la primera retrospectiva de l'artista organitzada per la seva fundació. La seu de la Fundació Tàpies exposa prop de 70 obres -on es pot observar com l'artista va incorporar objectes quotidians als seus treballs- mentre que l'amplitud de les sales d'exposicions temporals del MNAC ha permès a Vicent Todolí, el comissari, crear una successió monumental de més de 60 pintures matèriques.

Tàpies. Des de l'interior representa un acte de gran generositat de la família Tàpies. Les prop de 140 obres d'entre el 1945 i el 2011 que es poden veure distribuïdes en les dues seus eren a la casa familiar, als tallers de l'artista o pertanyen a la Fundació. N'hi ha quinze d'inèdites i moltes són poc conegudes. "Cada any Tàpies feia una tria d'obres per a ell mateix. No eren tries selectives, sinó d'una gran quantitat. Partir d'aquesta limitació em va donar llibertat per explorar la visió de l'artista amb el mirall de la seva pròpia obra", va explicar ahir Vicent Todolí. "Aquestes obres amb què l'artista s'envoltava eren una reproducció del seu món, una autoprotecció, a més d'un llegat", va afegir l'exdirector de la Tate. Tàpies va recomprar obres pròpies que havia venut. Si totes comparteixen algun tret comú és que eixamplen els límits del que s'entén per pintura. Sovint s'ha posat l'accent en el Tàpies de caràcter més meditatiu i de recolliment, però Todolí ha volgut que aquí les obres gairebé assaltin els espectadors amb "el desenvolupament de la seva iconografia i el seu vocabulari, fets de signes, matèries, colors i objectes quotidians". El comissari va assegurar que va abordar el projecte -que podria itinerar- "com si fos la primera vegada que veia les obres de Tàpies".

Les obres exposades en una seu i l'altra proposen diàlegs suggerents als visitants. Mentre que a la Fundació es pot veure Tres radiografies (1978), una de les quals d'un tòrax, al MNAC hi ha un altre tors, gegantí, a Díptic amb dues formes corbes (1988). A la Fundació, Medi-missatge (1999) conté en una sola obra fragments dels molts materials que es poden trobar en moltes de les obres exposades en la retrospectiva. Al MNAC es pot observar com l'artista va reprendre el motiu dels braços amputats d'un dels personatges de Tríptic (1948) en l'ésser alat que protagonitza Cos i filferros (1996). Entre obres poc conegudes, el comissari també ha inclòs nombrosos clàssics de diferents etapes com Capsa de cordills , Porta metàl·lica amb violí, Matèria en forma de peu , Díptic del vernís i Terra negra .

Una estrella de moltes puntes

Tàpies tenia tots aquests treballs molt presents. "Constitueixen un espai autoreferencial on es nodria, com el cultiu d'un laboratori", diu Todolí. El conjunt d'obres exposades és, conclou, "una mirada sobre la seva mirada interior". Les obres exposades en les dues seus estan ordenades cronològicament i creen dos discursos paral·lels. Així i tot, Todolí s'ha esforçat per extreure'n nous matisos i una visió gens acomodada de l'univers de Tàpies. "És com una estrella amb moltes arestes, un artista molt més complex, que assumeix més riscos, que és més radical, un artista que fa esclatar els sentits, una muntanya que et cau a sobre", va dir l'exdirector de la Tate Modern. Tot i que és una retrospectiva, Tàpies. Des de l'interior, no inclou les obres que l'artista va fer dins de Dau al Set ni la seva etapa d'abstracció poètica i va directament al Tàpies més genuí i incansablement experimental.

Si per la Fundació Tàpies la mostra s'emmarca en les "lectures renovades del seu llegat", va dir la seva directora, Laurence Rassel, l'arribada de Tàpies al MNAC és un acte de justícia poètica. El 1991 el Mitjó que havia concebut per a la Sala Oval va ser vetat. Una de les primeres decisions que Pepe Serra va prendre quan va accedir a la direcció del Museu Nacional va ser retirar dos Tàpies que penjaven al restaurant i ara ha dedicat a l'artista la primera exposició d'art contemporani després d'eliminar els límits cronològics entre el MNAC i el Macba.