CONVERSES SUSPENSIVES...
Cultura 25/03/2017

Marta Pujades: “L’art ha de formar i ser un element generador de pensament”

Un estudi a les fosques, una sessió fotogràfica... els flaixos enlluernen l’individu que es posa davant la càmera. Un projecte conceptual, una reflexió sobre la realitat, el desig i les convencions que guanyà el darrer premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d’arts visuals. Es va exposar al Solleric de Palma

Rafel Gallego
3 min
Marta Pujades, creadora multipremiada, al balcó de la seva casa estudi, al barri 
 Palmesà de Santa Catalina.

Arribà a Belles Arts perduda i començà a absorbir idees, coneixements, història... En les mars agitades d’una carrera que és eclèctica per definició i de la contemporaneïtat, en què els conceptes i les definicions artístiques també són difuses, trobà el seu llenguatge en la fotografia i en el vídeo. Els premis l’ajuden a desenvolupar projectes i les exposicions -ja ha participat en una quinzena de mostres col·lectives- la fan més visible. Detecta un excés d’informació artística, d’ímputs, que ens compliquen la feina de seleccionar, i reconeix que encara està aprenent i desaprenent, perquè “les dues coses succeeixen alhora”.

Observant la vostra trajectòria, els retrats, les persones hi tenen un paper rellevant, sembla gairebé una obsessió... Què és allò que voleu captar?

Fer retrats o rostres respon a una inquietud molt bàsica, universal... perquè és una manera d’aproximar-te als altres. Jo també utilitz el retrat per acostar-me a les persones, com una manera de conèixer-les, dit en general. Però després pots anar concretant, tocant diferents vessants. Jo he optat per la qüestió de gènere, vinculant els rostres a la identitat, però també la relació entre individus i entre l’individu i la societat.

Com us relacionau amb la qüestió de gènere a través de la fotografia? Prioritzau la reivindicació? La denúncia? Simplement posau en valor el paper de la dona?...

Depèn. Faig feina basant-me en projectes i cada un serveix per concretar un vessant, per delimitar conceptes. Cada projecte que faig té caràcter propi, però amb l’arrel comuna del gènere. Ara estic pensant en Homes coronats, en què allò que cercava era la visibilitat...

I justament utilitzau homes...

Sí. Feia servir aquestes fotografies per parlar d’homes vinculats amb la igualtat de gènere.

Els feminitzau...

Sí, hi ha posada en escena, no és un treball innocent. Però, primer de tot, havien de ser homes que estiguessin obertament compromesos amb la igualtat. Militaven, assistien a manifestacions, conferències... intentaven lluitar per la igualtat des de l’àmbit personal, que ja és molt.

Segurament és el paper més important que hem de jugar...

Tal vegada, malgrat que no tots els feminismes són iguals i també n’hi ha que defensen que les dones han de tenir espais propis, exclusius per a nosaltres... Jo pens que assolir aquests espais pot ser complementari amb la feina dels homes per la igualtat.

Trobau que la pròxima gran revolució serà la feminista?

Ja m’agradaria. Per ventura, la pròxima revolució ara mateix no la podem ni albirar. Però sí, assolir la igualtat real entre gèneres seria l’objectiu, fins i tot la superació dels gèneres, tal com plantegen les teories queer ; és a dir, no haver de parlar d’homes i dones, sinó d’éssers humans. De totes maneres, abans d’arribar a aquesta superació crec que necessitam assolir la igualtat, i aquí queda moltíssima feina per fer.

I, òbviament, creis en el paper transformador de l’art, de la cultura en general...

Sí. Si no, crec que seria una passió inútil. L’art ha de formar i ser un element generador de pensament, de mentalitats; almenys ha de tenir la capacitat de proposar noves maneres d’entendre, d’actuar o de representar.

Heu guanyat premis importants. Us motiven? Us són igual? Us serveixen per continuar fent?

Et donen visibilitat, l’oportunitat que la gent et conegui i una ajuda econòmica que et permet continuar fent feina. Tenen una part de reconeixement, que és meravellosa, i una part pràctica.

L’art té un vessant elitista, que té a veure amb el poder adquisitiu d’aquells que en col·leccionen... com a negoci o pulsió decorativa.

Té una part elitista en el sentit que tu assenyales, però és una part mínima, si la comparam amb el conjunt, amb allò que suposa la totalitat de l’art. Entenc que hi ha gent que compra i ven obres d’art com si fossin cotxes de luxe, però l’ecosistema de l’art és molt més ampli i no hi té res a veure. Una cosa és Arco i una altra de molt diferent l’art vinculat a un retorn social. De tota manera, he de dir que tampoc veig malament que hi hagi gent que compra art per decorar. Ho respect.

stats