Publicitat
Publicitat

José Manuel Blecua, premi Atlàntida 2011, elogia el valor de la lectura

Des de fa 25 anys, el premi Atlàntida, lliurat durant la Nit de l'Edició pel Gremi d'Editors de Catalunya, vol reconèixer la "tasca de foment de la lectura i del món del llibre" d'alguna personalitat "de reconegut prestigi". Després d'anar a parar a les mans de Jordi Pujol, Camilo José Cela, Václav Havel, Luis García Berlanga, Antoine Gallimard, Valentí Fuster, la infanta Cristina i Josep Guardiola -l'últim premiat-, el jurat de l'Atlàntida ha dibuixat un gir lingüístic digne de Wilhelm von Humboldt i ha reconegut la trajectòria de José Manuel Blecua (Saragossa, 1939), professor, director de la Real Academia de la Lengua Española, editor, autor de gramàtiques i diccionaris i entusiasta del llibre i la lectura.

El discurs que va pronunciar, Yo guardo con amor un libro viejo, va recordar la utilitat de la lectura partint d'un poema de Marcelino Menéndez Pelayo, on fa referència a aquell llibre que passa d'una mà a l'altra i és comentat, anotat, gaudit i estudiat per generacions successives d'alumnes. "Segueixo creient que el text és el camí del coneixement, igual que ho van considerar humanistes com Erasme de Rotterdam o Joan Lluís Vives -va dir Blecua-. Encara que l'ambient actual potser no sigui tan proper als textos com en altres èpoques, respectar els llibres és el camí per poder seguir llegint volums antics".

Blecua va fer passejar les paraules per autors i moments històrics diversos, confirmant la seva visió "polièdrica de la literatura", abans d'instal·lar-se en un dels grans clàssics de les lletres espanyoles, El Quixot. "Per damunt de tot, El Quixotés una invitació al plaer de la lectura -va remarcar-. Molts anys després d'haver-lo llegit i revisitat em vaig plantejar qui devien ser els primers lectors de Cervantes. El primer de tots va ser Don Antonio de Heredia, l'home a qui va ser presentat el text perquè hi donés el vistiplau de cara a la publicació. Després d'això vaig adonar-me que un gruix important de lectors d'El Quixot van ser viatgers que anaven cap a Amèrica, la llavors anomenada Nova Espanya. El mercat americà va ser molt important, ja al segle XVI". Estirant el fil, Blecua es va interessar també pels llibres que arribaven al Nou Món: "Els llibres d'entreteniment coexistien amb llibres de devoció i tècnics". Tenint en compte aquestes característiques, la biblioteca del Quixot -que no comptava amb cap títol religiós- fàcilment es pot qualificar de rara avis, encara més tenint en compte els més de 2.000 títols que la integraven: "Fins ben entrat el segle XVIII, una biblioteca d'aquestes dimensions només estava a l'abast de personatges com el marquès de Villena".

Tornant a l'actualitat, Blecua -que fa uns mesos va defensar la immersió lingüística a Catalunya- va manifestar que "la revolució digital ja ha tingut lloc", recordant els 29.000 volums que la Biblioteca Nacional posa a l'abast dels lectors: "La circulació de tota mena d'artefactes mecànics indica que el camí està obert". Tot avenç tecnològic té el seu preu: "Hi ha més de 200.000 llibres d'autors espanyols circulant a la xarxa. Això vol dir que la pirateria és un fet. Em vénen al cap unes paraules de Doña Emilia Pardo Bazán, que deia que «el contraban no és pecat». Una cosa i l'altra em semblen una visió de l'ètica força deformada".