Per a l'edició castellana de la novel·la pòstuma de David Foster Wallace, El rey pálido , Mondadori ha escollit reproduir la coberta americana, dissenyada per la seva vídua, Karen Green. La imatge és un collage entre la carta del rei de trèvols de la baralla francesa i retalls d'una declaració d'impostos del traspassat autor. La novel·la, inacabada, té lloc en una oficina de recaptació de taxes -on els treballadors reben cursos de supervivència a l'avorriment-, així que la imatge juga amb el contrast entre la densitat del punt de partida i l'humor negre i kafkià amb què Wallace amania els textos. El rey pálido -a l'espera d'edició catalana, per cert- és una novel·la impenetrable, sense argument clar i de la qual no sabem ben bé en quin estat de compleció estava. Però resulta 100% Wallace: l'humor i l'horror avancen de bracet per escenes tan realistes que acaben perdent el sentit.
Amb tot, jo hauria optat per importar la coberta anglesa: reprodueix una pila de milers de fulls on algú ha escrit el títol a la vora. Era la coberta més pàl·lida possible i oposava també la lluita del sistema contra l'individu que, al capdavall, pot deixar la petja amb el retolador.
