'Lucio Silla' al Liceu, un Mozart adolescent i fosc

Barcelona."És un dels miracles de Mozart. No ho entenc, però per això justament és Mozart", explicava ahir el director d'escena Claus Guth sobre com el compositor austríac, amb només 16 anys, es va endinsar en els racons més foscos de l'ànima humana amb l'òpera Lucio Silla, que s'estrena divendres al Liceu en una nova producció. "Mozart era una ànima vella dins una persona jove -va explicar Guth- Era capaç de veure totes les dimensions de les persones que l'envoltaven d'una manera que em sembla totalment increïble per a un noi de setze anys". Les representacions, que es prolongaran fins al 7 de juliol, suposen un esdeveniment. Abans, només s'havia havia representat en una altra ocasió al Liceu, el 1987. Les funcions que es van fer aleshores van representar l'estrena d'aquesta òpera a l'Estat.

Aquest muntatge de Lucio Silla és una coproducció amb el Theater an der Wien i el Wiener Festwochen. Es va començar a gestar durant la guerra d'Iraq del 2003. Per això, Guth va traslladar la història del dictador romà Silla situada l'any 79 a un búnquer subterrani en un món apocalíptic. "La foscor de la peça em va irritar i em va fascinar a la vegada -va insistir Guth-. És molt obsessiva en la manera com s' hi endinsa. Té un final feliç, que també es pot posar en dubte". L'escenografia remet tant a la grandiloqüència de l'arquitectura feixista com als túnels del metro, les clavegueres i les canonades de l'aigua i el perill que suposa haver-se d'amagar sota terra i haver-hi de viure. L'acció arrenca després de la guerra civil que havia enfrontat Silla amb Caius Marius i narra la reacció violenta del dictador quan Giunia, la filla de Marius, rebutja casar-se amb ell. L'altre pilar de la història és la lluita dels enemics polítics de Silla per enfrontar-se al seu autoritarisme.

Abans d'impressionar Guth, Lucio Silla, que es va estrenar el 1772, va suposar una revolució. Per primera vegada, els recitatius que precedeixen les àries de l'opera seria van estar acompanyats per tota l'orquestra, que gairebé es converteix en un personatge més. "Mozart es va inspirar en l'òpera italiana per la melodia, però més aviat va mirar cap a les tragèdies líriques de Corneille i Racine. Va convertir la forma en una cosa més personal i naturalista", va explicar Harry Bicket, el director musical de l'òpera. Lucio Silla "va representar una vertader punt inflexió- va afegir Bicket- en la idea de portar l'opera seria a un registre més dramàtic i intens".

Les àries més difícils

Lucio Silla conté algunes de les àries més difícils de Mozart i de la història de la òpera. "Cadascuna és un cosmos corporal que arriba fins a l'ànima. Mozart va ser un gran pintor de l'ànima humana", va afirmar la soprano francesa Patrizia Petibon, que interpreta el paper de Giunia. "Són com garlandes de notes repetitives. Per interpretar-les exigeixen una veritat impressionant", va subratllar. "Cada ària és un viatge en ella mateixa, i he volgut obrir una porta cap a un altre món amb cada peça", va afegir Guth. A més del virtuosisme, amb aquesta òpera Mozart va revelar un tractament modern dels personatges femenins. "Va ser un compositor feminista", va assegurar la cantant.

En canvi, el paper de Silla té un vessant fortament actoral, ja que Mozart hagué de reescriure'l en l'últim moment abans de l'estrena per a un cantant amb menys nivell que el que havia previst inicialment. "No és difícil, però t'has de concentrar molt en l'actuació. Silla és un personatge que lluita contra els seus dimonis. És un dictador, i vol ser tractat com a tal, però també vol ser un home bo" va afirmar el cantant que l'interpreta, el tenor austríac Kurt Streit.