Publicitat
Publicitat

Lorca i Pasqual, història de dos germans bessons

Per què Federico García Lorca? Per què mai Yerma? Com ha sigut la relació entre Lluís Pasqual i el gran poeta? Hi ha un conjunt de qüestions que sobresurten en l’itinerari artístic d’un dels més grans directors teatrals catalans, Lluís Pasqual, i que ara ens respon en un llibre singular, original i tan ple de sinceritat com de profunditat, fruit no només de l’experiència sinó de la lectura i la conversa al voltant de qui ell considera com un germà. Encara més, com un bessó: Federico García Lorca. “Un mirall en el qual mirar-me, un reflex com a refugi, molt més savi que jo pel fet de ser poeta”.

Una mena de dietari De la mano de Federico (Arpa) s’acosta a les maneres d’un diari vital sense ser-ho estrictament, ja que l’autor, que descriu aquells moments que li retornen a la memòria o les notes en alguna agenda amb reflexions sobre Lorca tan agudes com senzilles, mostra d’un coneixement exhaustiu del poeta. Pasqual fa servir un llenguatge directe i culte però gens solemne ni artificiós. Una estructura i una redacció que ens recorden el meravellós llibre de memòries de Peter Brook, Hilos de tiempo (Siruela). I tractant-se de dos bessons nascuts el 5 de juny, d’anys diferents, esclar -1898 i 1951-, no és estrany que hi brollin qüestions familiars i anem descobrint les seves històries paral·leles.

Roda el món Viatgem, doncs, de la mà de Lorca i de Pasqual per Alexandria, Bogotà, París, Milan, Buenos Aires, Madrid, ja sigui per conferències o per preparar espectacles sobre el poeta granadí. I viatgem també a l’apassionant i sempre desconegut món de com s’aixeca un espectacle teatral. Com, quan i per què Pasqual va portar a l’escenari El público és una llarga historia en si mateixa. Molts companys de viatge. Actors, actrius, directors, la musa Núria Espert. Viatges i reflexions. “A Federico cal intentar llegir-lo amb els ulls i amb les orelles. Recolzar l’orella al llibre i escoltar-ne el so. Que fonamental que és trobar, endevinar, el ritme en la seva poesia per arribar al coneixement de les seves emocions més íntimes”.

Anècdotes i una trapelleria Com era la veu del poeta? No hi ha gravacions. Però per a l’espectacle Comedia sin título -text inacabat que Pasqual va estrenar el 1989-, se la va inventar. I també hi ha la reivindicació del Lorca compromès amb les dones, amb els gitanos i amb la llibertat del qual poques vegades es parla. Per fi, una excusa per conèixer Lluís Pasqual de la mà de Federico García Lorca.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF