Publicitat
Publicitat

Lorca i Pasqual, història de dos germans bessons

Per què Federico García Lorca? Per què mai Yerma? Com ha sigut la relació entre Lluís Pasqual i el gran poeta? Hi ha un conjunt de qüestions que sobresurten en l’itinerari artístic d’un dels més grans directors teatrals catalans, Lluís Pasqual, i que ara ens respon en un llibre singular, original i tan ple de sinceritat com de profunditat, fruit no només de l’experiència sinó de la lectura i la conversa al voltant de qui ell considera com un germà. Encara més, com un bessó: Federico García Lorca. “Un mirall en el qual mirar-me, un reflex com a refugi, molt més savi que jo pel fet de ser poeta”.

Una mena de dietari De la mano de Federico (Arpa) s’acosta a les maneres d’un diari vital sense ser-ho estrictament, ja que l’autor, que descriu aquells moments que li retornen a la memòria o les notes en alguna agenda amb reflexions sobre Lorca tan agudes com senzilles, mostra d’un coneixement exhaustiu del poeta. Pasqual fa servir un llenguatge directe i culte però gens solemne ni artificiós. Una estructura i una redacció que ens recorden el meravellós llibre de memòries de Peter Brook, Hilos de tiempo (Siruela). I tractant-se de dos bessons nascuts el 5 de juny, d’anys diferents, esclar -1898 i 1951-, no és estrany que hi brollin qüestions familiars i anem descobrint les seves històries paral·leles.

Roda el món Viatgem, doncs, de la mà de Lorca i de Pasqual per Alexandria, Bogotà, París, Milan, Buenos Aires, Madrid, ja sigui per conferències o per preparar espectacles sobre el poeta granadí. I viatgem també a l’apassionant i sempre desconegut món de com s’aixeca un espectacle teatral. Com, quan i per què Pasqual va portar a l’escenari El público és una llarga historia en si mateixa. Molts companys de viatge. Actors, actrius, directors, la musa Núria Espert. Viatges i reflexions. “A Federico cal intentar llegir-lo amb els ulls i amb les orelles. Recolzar l’orella al llibre i escoltar-ne el so. Que fonamental que és trobar, endevinar, el ritme en la seva poesia per arribar al coneixement de les seves emocions més íntimes”.

Anècdotes i una trapelleria Com era la veu del poeta? No hi ha gravacions. Però per a l’espectacle Comedia sin título -text inacabat que Pasqual va estrenar el 1989-, se la va inventar. I també hi ha la reivindicació del Lorca compromès amb les dones, amb els gitanos i amb la llibertat del qual poques vegades es parla. Per fi, una excusa per conèixer Lluís Pasqual de la mà de Federico García Lorca.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT