Fotografia
Cultura 19/09/2014

L'ocàs de la Unió Soviètica captat per Kapuscinski a la Virreina

Les imatges mai es van publicar i formaven part de l'arxiu privat del reporter polonès

Sílvia Marimon
2 min

BarcelonaEl periodista polonès Ryzszard Kapuscinski (Pinsk, 1932-Varsòvia, 2007) és sobretot conegut pels reportatges que va fer dels seus viatges per les repúbliques soviètiques, Àfrica i Amèrica Llatina. Però les imatges que va captar amb la seva càmera són inèdites, mai van se publicades. Des d'avui fins el 23 de novembre, una petita part del seu extens arxiu privat de gairebé 10.000 imatges, es pot veure a l'exposició 'L'ocàs de l'imperi' a la Virreina.

"Vaig recórrer més de 60.000 kilòmetres travessant la Unió Soviètica, des de Brest fins a Magadan i des del cercle polar fins la frontera amb l'Iran i Afganistan; vaig visitar totes i cadascuna de les repúbliques de la Unió. Vaig viure hiverns molt crus i estius calorosos, condicions en què la simple supervivència física ja era un problema. De vegades vaig estar a punt d'enfonsar-me, i tornava al meu país, però després reprenia el viatge", va escriure.

Les fotografies estaven guardades en sobres marrons i no van ser accessibles al públic durant molts anys. Va ser la redactora en cap del Departament Fotogràfic de l'Agència de Premsa Polonesa (PAP, Polka Agencja Prasowa) i encarregada de gestionar el llegat fotogràfic del reporter, Izabela Wojciechowska (1954-2010), la que les va recuperar. Entre les imatges que es poden veure a la Virreina, destaquen les manifestacions a les principals ciutat russes entre 1990 i 1991, i les del seu viatge per les repúbliques soviètiques. També s'hi poden trobar les que va fer quan el 1979, amb les credencials de periodista, va poder viatjar a Pinsk, la ciutat on va néixer i d'on va fugir, amb un carretó i amagat, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial.

"Kapuscinski no tenia el periodisme com un passeig, en què fas una foto sense implicar-te. Per ell havies de formar part de l'esdeveniment. El seu viatge per l'imperi soviètic va durar tres anys. Ell sempre es comunicava amb la gent. Deia que darrera de les paraules URSS, Polònia o Alemanya hi havia persones", explica l'agregada de promoció i cultura del consolat polonès, Hanna Podolska.

L'exposició forma part del cicle Europa 25, que proposa cinc exposicions amb motiu del 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Completaran el cicle, 'Romania Flashback', un retrat de la societat romanesa durant els darrers any de la dictadura de Ceausescu, 'Wir sind das Volk', acció artista a Fabra i Coats amb la participació d'Ignasi Blanch, l'únic artista català que encara avui té un mural a les restes del Mur de Berlín i Thierry Noir; 'Letònia. La lluita per la llibertat', que repassa el procés que va portar Letònia a recuperar la seva independència el 1991; i 'Hongria: L'esquerda del teló d'acer', amb fotografies d'Ernö Horváth sobre els esdeveniments que entre el 1988 i 1989 van motivar el canvi de règim del país.

stats