Llucmajor ens acosta la Venècia de Toni Catany

LlucmajorL’acord al qual arribaren la Fundació Toni Catany i l’Ajuntament de Llucmajor de col·laborar en la difusió de l’obra del fotògraf torna a donar fruits a partir d’aquest dimecres al vespre, amb la inauguració d’una nova exposició: 'Toni Catany. Venècia després de la llum'. Es tracta d’una mostra que, com les anteriorment inaugurades en el moment de donar el sus a les festes patronals de Llucmajor, llança una mirada inèdita sobre la fotografia de l’artista, que a partir d’aquesta mateixa nit ocuparà un lloc a la galeria de fills il·lustres, a la sala de plens de la Casa Consistorial.

Organitzada per la Fundació Toni Catany, amb el patrocini de l’Ajuntament de Llucmajor, 'Venècia després de la llum' és, segons el director de la Fundació, Antoni Garau, “la constatació de l’obsessió que Toni Catany tenia per Venècia, ciutat a on viatjà unes 19 vegades, que gaudia d'ensenyar als seus amics i que li serví de marc per experimentar amb tècniques fotogràfiques molt diverses, com es pot veure a l’exposició”.

Amb mig centenar de fotografies de l’artista llucmajorer, pràcticament totes menys una de tiratges fets pel mateix Catany, un centenar de llibres sobre Venècia “que demostren el seu desig de conèixer profundament la ciutat” (en paraules de Garau), amb sis fotos antigues del paisatge urbà de cases i canals i amb un gravat del segle XVIII, tot procedent de la col·lecció de Toni Catany, l’exposició no fa una mirada cronològica als múltiples viatges que hi féu el fotògraf des del 1969 fins al 2012, sinó que ofereix una visió comparativa de les tècniques i les diverses expressions emocionals que Venècia provocà en l’artista.

“Si l’exposició de la Pedrera, tot un èxit amb 123.000 visitants, i que el proper 15 de novembre s’inaugura a Madrid, a les sales del Canal d’Isabel II, ens va obligar a fer una revisió sistemàtica de l’obra de Toni Catany, deixant de banda el seus treballs sobre Venècia, aquesta exposició de Llucmajor ens permet aprofundir-hi i fer-ne una mostra específica”, ha dit Antoni Garau a la presentació de la mostra. En destaca la diversitat de tècniques representades, partint de la fotografia analògica fins a la digital, del daguerreotip a les còpies transportades, les còpies acolorides i les tractades amb pa d’or.

Els racons de Venècia, els carrers i els canals, els ponts i les cases velles, amb una absència humana gairebé absoluta, descriuen la Venècia de Catany, una ciutat sovint fosca gràcies a una càmera que li permetia fer fotos sense llum, una Venècia boirosa, amb les petjades del pas del temps i una Venècia silenciosa i extraordinàriament solitària que és la que fascinà el fotògraf llucmajorer. No debades, en recuperar escrits dels quaderns de viatge de Catany, s’han trobat pensaments com el que diu “els dies passaran, però Bellesa roman, deia Lord Byron. Mir un llibre amb fotos antigues de Venècia. Ha canviat més la gent que la ciutat”.