Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Frankfurt corrobora la consolidació del llibre electrònic i també la falta de mercats

Llibres digitals, el futur incert

La Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món, va esgotar ahir els seus cinc dies de debat i negoci concloent que el llibre imprès continuarà existint, però que l'avanç de la digitalització és imparable. Més que una substitució del paper pels lectors electrònics, el sector confia que hi haurà una ampliació i diversificació del mercat.

Almenys això és el que permet pensar el que succeeix als Estats Units, on els llibres electrònics representen prop del 20% del mercat. "Allà el llibre digital no li ha pres terreny a l'obra impresa, sinó que ha fet augmentar el mercat", va apuntar el director de la Fira de Frankfurt, Jürgen Boos.

Un sector minoritari

A Europa, el segment digital continua sent minoritari -a Alemanya està per sota de l'1%-, però Boos està convençut que el futur exigirà "promoure l'edició impresa, la digital, les xarxes socials i la vinculació entre aquests formats". La gran oportunitat del mercat la constitueixen els continguts multimèdies, que vénen a ser llibres digitals millorats, ampliats i enriquits amb contingut i interactivitat amb el lector. Ja tenim aquí, en definitiva, els espais multidimensionals i els autors i relats transmediàtics. El futur del llibre també serà una aplicació per a mòbils o tablets o novel·les web on el lector podrà llegir, escoltar i interactuar amb l'obra o veure un film. El 41% de les editorials que han exposat a Frankfurt han ofert més que obres de text imprès. Els experts, però, admeten que de moment tots van una mica a les palpentes amb els experiments tecnològics: hi ha nous mitjans, però no nous mercats estables de lectors.

Descàrregues il·legals

La digitalització del llibre necessita, a més, una estructuració intel·lectual, jurídica i tècnica. Un problema urgent és el de la pirateria. L'Associació de Llibreters Alemanys va denunciar que en aquest país es descarreguen il·legalment un 60% de llibres. Per la Fira de Frankfurt s'hi han passejat uns 300.000 visitants, gairebé tants com habitants té el país convidat a la mostra, Islàndia. Fa quatre anys va ser la literatura catalana la convidada. "Ja no necessitem explicar-nos", va exposar a l'ARA el director adjunt de l'Institut Ramon Llull (IRL), Àlex Susanna, que destaca que "el fenomen Jaume Cabré ens marca ara un punt d'inflexió. Ens demostra que si hi ha ambició i excel·lència, les obres s'obren camí".

"Per primer cop en la història una obra catalana té un llançament internacional simultani", va explicar Susanna en referència al Jo confesso de l'autor barceloní. El 2010 es van traduir 109 obres catalanes i el 2011 la xifra es mantindrà al voltant del centenar. "Per la porta que està obrint Cabré hi poden passar molts altres autors", conclou Susanna.