Publicitat
Publicitat

TEMPORADA ALTA

'30/40 Livingstone' decep

 '30/40 LIVINGSTONE' TEATRE DE SALT.

GIRONA 3 DE DESEMBRE

Decebedor. Quan ja fa sis anys Sergi López va tornar al teatre, que no havia freqüentat gaire, amb Non solum, va aconseguir no només un gran èxit de crítica i públic, sinó el reconeixement d'uns enormes dots actorals i de la seva capacitat per connectar amb els espectadors al nivell dels més grans intèrprets. D'aquí que l'estrena del nou espectacle, 30/40 Livingstone, hagués creat una gran expectació traduïda en l'ampliació fins a sis funcions amb totes les entrades exhaurides. ¿Què ha passat amb aquell actor i amb aquell director que van aixecar un monòleg d'humor amb un text de qualitat i un deliciós joc teatral? ¿Què se n'ha fet de l'enginy i de la capacitat de sorprendre'ns, del gag ben temperat?

Tot l'entusiasme que Sergi López va despertar amb Non solum es dilueix al nou espectacle, en què no hi ha res remarcable i que sembla fruit del caprici d'un cap de setmana entre dos bons amics. Ni gaire humor, res d'antropologia i el tenis com a excusa dramàtica per a una creació que no va més enllà de la primera escena, en què un home explica al seu pare que vol marxar a la recerca d'una vida d'aventures i que ja a la "selva", una selva amb rovellons, trobarà un cérvol que juga a tenis (Jorge Picó). Una sola idea i un espectacle fallit amb alguna espurna de brillantor gestual dels dos únics intèrprets i algun acudit més o menys simpàtic. No sembla que Sergi López tingui gran cosa per explicar-nos, i el poc que hi ha se'ns explica amb un text de banal ingenuïtat.

L'única virtut de tot plegat és que 30/40 Livingstone no dura gaire més d'una hora.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT