Sitges.El 2008, Julien Maury i Alexandre Bustillo van ser la sensació del Festival de Sitges. À l'intérieur , el seu debut, era una bomba de rellotgeria, un slasher claustrofòbic que trencava esquemes enfrontant dos personatges atípics del gènere -una psicòpata amb el cor trencat i una embarassada- en una lluita sagnant fins al deliri, recargolada i obscenament cruel. Era, probablement, una de les millors pel·lícules de ter ror de la dècada passada. Amb les expectatives pels núvols, doncs, ahir es va presentar en competició oficial el nou llarg de la parella, Livide , una proposta personalíssima que comença com una variació més del subgènere de cases encantades -una infermera i dos amics entren de nit a buscar un tresor en una casa antiga on només hi viu una anciana en coma, antiga professora de dansa- però a mitja pel·lícula revela la seva autèntica pell de conte gòtic de fantasmes, una mirada fresca al mite del vampir, que aquí és una figura tan terrorífica com tràgica, alhora víctima i botxí. Livide no resisteix la comparació amb À l'intérieur pel que fa a tour de force d'intensitat i angoixa, però és que no ho pretén, com queda clar en un desenllaç quasi oníric i sense diàlegs, en què la història pren una deriva gairebé poètica, en la línia de Dario Argento i altres tòtems del cinema europeu de terror dels anys 60 i 70.
També a competició es va projectar ahir a Sitges A letter to Momo , cinta d'animació japonesa tradicional molt deutora de l'estil visual i l'univers temàtic de Hayao Miyazaki, però sense la màgia ni la imaginació de l'autor de La princesa Mononoke i més pròxima a caure en el sentimentalisme. Tot i això, va ser aplaudida de valent pel públic de Sitges.
