Hi havia qui considerava agosarat fer dues dates seguides al Jamboree en plena Setmana Santa -quatre actuacions, en total-, però Marc Ayza va demostrar que té predicament més enllà del calendari festiu i divendres, a les onze de la nit, el soterrani de la plaça Reial mostrava un aspecte immillorable. Ja fa tres anys del disc Offering (2008), amb què el bateria català va deixar clar qui era i cap on anava musicalment, i els seguidors de la seva personal tercera via entre el jazz i el hip-hop comencen a ser nombrosos. Se'l va poder veure en la presentació oficial del projecte Beat'a'Boom al Festival Internacional de Percussió de Catalunya i es va tornar a constatar en l'enregistrament en directe del segon treball de Marc Ayza Group.
Si Beat'a'Boom, que es podrà veure al Sónar, és un espectacle visual i més electrònic, molt més proper al hip-hop, aquí Ayza torna a la concepció més acústica d' Offering . En comptes de la pirotècnia de síntesi de Toni Saigí, Chupi , hi ha les cordes percudides d'un Roger Mas pletòric i la solidesa del contrabaix de Tom Warburton. Helios, als plats, va exercir de contrapunt al raper Core Rhythm, molt més integrat al grup que altres vegades. Ayza, com sempre, va capitanejar la nau des del darrere, amb una gran sensació de control sobre uns temes que semblaven molt assajats.
La sala era tan plena que molts s'havien de conformar amb una visibilitat molt limitada. Entre això i seure als bancs que hi ha al lateral de l'escenari, un servidor va preferir l'última opció. Tot i que en aquell racó la sonoritat no és l'òptima -la bateria es menja la resta dels instruments-, des d'allà es podien seguir els moviments dels músics, molt concentrats, conscients que el concert s'estava enregistrant.
"Ara toquen més bé que en la primera actuació", em van piular des de la unitat mòbil de gravació. Un cop gravades les quatre actuacions (dues divendres 22 i dues dissabte 23) se'n triaran les millors preses i es mesclaran per tal de donar forma a Live at home , el segon disc de Marc Ayza Group, que publicarà Fresh Sound New Talent.
Els temes nous, que tenien títols com December 5th , Yell for Japan , Undercover i Fantastic , recordaven al so d' Offering , però mostraven una banda molt més cohesionada pel temps que fa que rutlla. La veu de Core Rhythm funciona ara com un instrument més del quintet i moltes peces s'estructuren al voltant del seu flow , que camina per sobre dels dibuixos obstinats de Tom Warburton o dels loops que esbossa Dj Helios. Més enllà dels perfils, Mas tacava la tela amb cascades d'acords mentre que Ayza en subratllava els contorns amb línia gruixuda i marcant la direcció a seguir. Si Offering era una declaració d'intencions, Live at home s 'hi tira de cap, s'hi recrea, les fa créixer i obre nous i inspirats camins a explorar. No és jazz, no és hip-hop: és millor.
