'Lincoln' aspira a la presidència dels Oscars del 2013
Lincoln, El lado bueno de las cosas i La vida de Pi prenen posicions en la cursa dels Oscars. Amb 12 candidatures, el film de Spielberg sobre el president dels Estats Units és el favorit dels premis de l'Acadèmia.
BARCELONA.Va alliberar els esclaus. Va guanyar la Guerra de Secessió. I, segons una versió apòcrifa recent, fins i tot va ser el malson dels vampirs del segle XIX. ¿Però aconseguirà el setzè president dels Estats Units triomfar a la gala dels Oscars? Lincoln , la pel·lícula de Steven Spielberg sobre els últims mesos del mandat del president nord-americà, és la principal aspirant a conquerir els premis més importants de la cerimònia anual de l'Acadèmia del Cinema de Hollywood, que se celebrarà el 24 de febrer.
A Steven Spielberg no li ve de nou estar nominat a tants Oscars. El 1994 ja va ser candidat a 12 premis per La llista de Schindler i es va acabar emportant 7 estatuetes, incloses les de millor pel·lícula i director. També va aconseguir 11 nominacions per El color púrpura i Salvar el soldat Ryan , però tot i que per la segona es va endur la digna xifra de 5 estatuetes, amb la primera se'n va anar a casa de buit: és el fracàs més estrepitós de la història dels Oscars.
El president dels Estats Units contra un tigre
En el cas de Lincoln , el prestigi actual de Spielberg sumat a un tema tan del gust dels acadèmics com l'abolició de l'esclavatge inclinen la balança al seu favor, tot i que se les haurà de veure amb un altre director especialista a acumular nominacions: les 11 candidatures de La vida de Pi, l'odissea marina de l'Ang Lee, se sumen a les 10 que va obtenir el 2001 per Tigre i drac o a les 8 de Brokeback mountain el 2006.
A certa distància, tres pel·lícules podrien presentar batalla contra les dues favorites: l'excèntrica comèdia romàntica El lado bueno de las cosas , de David O. Russell, amb 8 nominacions -i ple en els apartats interpretatius-; el thriller sobre la crisi dels hostatges a l'Iran Argo , de Ben Affleck, amb 7 nominacions, i Los miserables , de Tom Hooper, l'adaptació a la pantalla del musical, també amb 7 candidatures. Django desencadenado i La noche más oscura , dos teòriques favorites, queden aparentment descavalcades de la cursa pel triomf de la nit amb només 5 nominacions, tot i que tant el western ambientat al sud esclavista de Quentin Tarantino com el retrat que ha fet Kathryn Bigelow de la caça i captura de Bin Laden tenen possibilitats en alguna categoria interpretativa i en la de guió original.
La cara i la creu: Michael Haneke i 'The Master'
Era la gran carta del poderós productor Harvey Weinstein per als Oscars del 2013: The Master , el nou treball Paul Thomas Anderson, només ha aconseguit tres nominacions, totes pel seu esplèndid repartiment. Ni el prestigi del director ni els premis al Festival de Venècia han pogut evitar que aquest drama psicològic sobre un soldat desarrelat que cau sota l'influx del guru d'una secta s'estavelli molt per sota de les expectatives creades.
I si The Master és la creu, la cara és, sens dubte, Amor , retrat en càmera lenta de l'agonia d'un matrimoni octogenari a càrrec de Michael Haneke, que s'ha emportat la previsible nominació a millor film de parla no anglesa i 4 nominacions més: a millor actriu, guió original, director i pel·lícula. No és la primera vegada que un títol està nominat alhora en les categories de millor pel·lícula i millor pel·lícula de parla no anglesa; Tigre i drac , per exemple, ja va fer el doblet el 2001. Però la nominació d'un film estranger en categories com millor guió o direcció és un fet prou inusual perquè es pugui parlar d' Amor com la sorpresa de les nominacions dels Oscars 2013.
I s'hi ha d'afegir encara una altra sorpresa: les 4 nominacions de Bestias del sur salvaje , opera prima de Benh Zeitlin, el director revelació sorgit de Sundance que ja va ser premiat a Canes. I una decepció previsible: l'últim Bond, Skyfall , s'ha quedat sense la perseguida nominació com a millor pel·lícula i la de Bardem com a actor secundari, com ha passat en la majoria de premis de la temporada excepte als britànics Bafta. El film de Sam Mendes, això sí, s'emporta 5 nominacions en categories menors, la millor collita d'un film de la saga en la història dels Oscars, que retran un homenatge a la franquícia en la pròxima gala. El hòbbit: un viatge inesperat , amb 3 nominacions tècniques i El cavaller fosc: la llegenda reneix , sense cap nominació, també s'han quedat fora de la categoria reina. L'aposta d'ampliar el nombre de candidats a millor pel·lícula per encabir films comercials, de moment, no dóna fruits.
La nominada més jove, la més vella... i Naomi Watts
Semblava que la categoria interpretativa estrella d'aquesta edició havia de ser la de millor actor, que es disputen intèrprets en ratxa com Daniel Day Lewis per Lincoln , el ressuscitat -en sintonia amb el seu cognom- Joaquin Phoenix per The Master i un Hugh Jackman que ha trobat a Los miserables el paper de la seva vida. Tanmateix, la notícia de les nominacions ha sorgit en l'apartat femení. Deixant de banda que, per variar una mica, aquest any Meryl Streep no està nominada -¿han deixat de votar-la de manera automàtica els acadèmics?-, destaca la presència d'Emmanuelle Riva per Amor i de Quvenzhané Wallis per Bestias del sur salvaje . Amb 85 i 9 anys, respectivament, són la nominada més vella i la més jove de la història dels Oscars. Contra elles competirà Naomi Watts, la protagonista femenina de Lo imposible , el fenomen de taquilla del barceloní Juan Antonio Bayona; la Jennifer Lawrence d' El lado bueno de las cosas, i Jessica Chastain, la perseguidora de Bin Laden a La noche más oscura .
