Publicitat
Publicitat

Mai Nedis sol

¿Què hi pinten avui els de la jaqueta mal botonada o els que no volen tenir mòbil?

L'immediat és caure

Entre tanta perfecció de cirurgia estètica, somriures preparats, bústies de veu i places dures, vull que tot es desfaci, es trenqui, caigui, s'esbotzi, perdi el sentit i es posi de cap per avall. L'espectacle de Camille Boitel L'immédiat, que s'ha representat al Mercat de les Flors, m'ha deixat clar que no sóc l'única que té ganes de rompre-ho tot. Aquesta companyia de nàufrags en què els homes i les dones duen abrics peluts per protegir-se de la fredor de la realitat m'ha cridat sense obrir la boca que visc en un món en runes que no pot deixar de planxar-se el coll de la camisa.

¿Què pinten en aquest territori els de la jaqueta mal botonada, els que no volen tenir mòbil o ballar aquella cançoneta? Estan abocats al desastre, els espera l'accident, l'obstacle. Només perquè posen el seu dubte al servei de l'Univers. Els ballarins de Boitel no volen creure que hi hagi una força de gravetat que ens fa tenir els peus a terra. Es rebel·len, criden i s'agafen als somnis com un tros de cortina que s'esquinça davant seu. Es mouen en diagonal perquè ¿qui ha dit que tothom ha de caminar recte? Les dones i els homes s'intercanvien els papers i els vestits, perquè si algú va escriure que les coses havien de ser just al revés, ¿per què no podem inventar-nos unes noves regles?

El ballarí i coreògraf ens porta a la infància, a un moment precís en què la nostra màxima preocupació durant una tarda és agafar una ampolla d'aigua amb els peus o arribar al final d'un passadís, si convé, arrossegant-nos. Lluny de les proeses i els equilibrismes del circ modern que ha dut els gimnasos i la competició a la carpa, la companyia de Boitel balla amb la imperfecció. Cada moviment és una mil·limètrica construcció de l'ensopegada. Benvinguts maldestres del planeta.

L'espectacle s'envolta de ferralla, plàstic, residus, joguines trencades, i es meravella igual que ho feia Tati o Buster Keaton davant d'un mecanisme. Qui tingui les instruccions d'aquest món que ens passi els apunts.

L'immédiat representa, i ho sap molt bé el seu autor, un espectacle polític i poètic, en el mateix ordre que un dia aquests dos principis van conviure encadenats al cap dels homes. Boitel vol reivindicar la sorpresa, l'accident perpetu. No podem evitar-ho, l'immediat és caure.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT