L’“idiota” que Saint-Exupéry va intentar salvar a Sitges

SitgesL’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, autor d’ El Petit Príncep, va descriure com a “idiota” el sitgetà que va intentar salvar durant la Guerra Civil i que no va accedir als seus arguments perquè abandonés la població del Garraf. Aquest episodi, juntament amb molts altres de desconeguts del període bèl·lic, els relata l’historiador Jordi Milà Franco en el llibre que l’Ajuntament de Sitges publicarà el 17 de desembre i que porta per títol Sitges, històries del poble silenciós.

En el dietari que l’editorial Gallimard va publicar el 1953, i que Saint-Exupéry va elaborar sense intenció de fer públic, l’escriptor relatava que, després de l’accident que va tenir a Líbia, es va aturar a Sitges per visitar un “idiota”. No hi feia cap referència més. L’historiador Jordi Milà, encuriosit per la referència, va estirar el fil fins a descobrir que al diari francès L’Intransigeant, l’escriptor donava més detalls de la seva visita a Sitges.

Corria el mes d’agost del 1936 quan Saint-Exupéry es va traslladar a Barcelona per copsar i escriure el que s’hi estava vivint. “Es va relacionar amb un grup de milicians, amb qui va anar al front de Lleida, per exemple”, explica Milà. “Després l’escriptor francès es va unir a un grup de persones que es dedicava a salvar la vida dels que corrien perill de mort”, afegeix.

Amb aquest objectiu, va visitar Sitges. L’historiador Jordi Milà no ha aconseguit saber de qui es tractava exactament, però ho considera normal perquè “tampoc ningú recorda que a Sitges van venir l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway o personatges tan rellevants com el polític irlandès Peadar O’Donnell, la filòsofa francesa Simone Weil o l’artista espanyol Luis Quintanilla”, explica . El cas és que a Sitges, el 1936, “com a totes les poblacions, hi havia tot un munt de gent susceptible de ser de dretes, de missa o de representar el que en aquells dies la revolució pretenia esborrar”, diu. “Tampoc sabem quina era la casa on es van presentar, ni amb qui exactament anava Saint-Exupéry”.

La crònica al diari

L’única dada que sí que apareix és que el viatge a Sitges va ser debades, perquè ni Saint-Exupéry ni els seus acompanyants van aconseguir convèncer el sitgetà que abandonés la població. Així ho va escriure a la crònica del 19 d’agost, publicada a L’Intransigeant i titulada “Aquí s’afusella com es tala... I els homes ja no es respecten els uns als altres”. En una part del text, el reporter revela: “Consultem les nostres llistes. Ens han marcat, a Sitges, un home en perill de ser assassinat. Ja som a casa seva. Hi entrem amb tota naturalitat. Al pis indicat, un jove prim ens rep”. L’escriptor i periodista francès reprodueix una part de la conversa:

“-Sembla que està en perill. El portarem a Barcelona i l’embarcarem al Duquesne.

El jove reflexiona durant una bona estona.

-Això és cosa de la meva germana...

-Què?

-La meva germana viu a Barcelona. No paga mai la pensió del nen i jo sóc qui...

-Això a nosaltres no ens importa... Està en perill, sí o no?

-No ho sé... La meva germana...

-Vol fugir o no?

-Jo no ho sé, de veritat, què creuen vostès? La meva germana és a Barcelona...

L’home continua enmig de la revolució amb el seu petit drama familiar. Es quedarà aquí per desafiar aquesta germana misteriosa.

-Com vostè vulgui...

I l’hem deixat”.

L’actitud del jove sitgetà va fer que l’autor francès el descrivís com un “idiota”: no acceptava l’ajuda que li oferien i es protegia amb arguments que no entenien.

Cal dir que en les altres cròniques que l’escriptor va escriure com a reporter de la Guerra Civil es va mostrar “molt crític amb la violència de què era testimoni”, diu Jordi Milà. “Estava desconcertat pel que veia i criticava els milicians pels seus abusos”.

Curiosament, la referència a “les nostres llistes” a la crònica de L’Intransigeant ha fet pensar a algun autor, explica l’historiador Jordi Milà, que Saint-Exupéry era a Sitges com a agent d’alguna entitat relacionada amb el Partit Socialista francès. “Així ajudaria en la seva difícil situació els inscrits en una llista de noms, i l’«idiota» de Sitges n’era un”.

Sitges inspira ‘El Petit Príncep’

Sigui com sigui, tot plegat passava després que Saint-Exupéry hagués tingut el conegut accident d’avió a Líbia, que sempre s’ha cregut que va servir com a inspiració per redactar El Petit Príncep, però l’obra encara no l’havia escrita. “El llibre no va aparèixer fins al 1943, així que és molt probable que tot el que va viure durant la Guerra Civil a Barcelona, Lleida i Sitges acabés influint en la creació del personatge”, diu Milà.

D’altra banda, l’historiador assegura que, durant bona part de la Guerra Civil, el conflicte no va fer grans estralls a Sitges. Va ser així especialment al principi de l’aixecament militar. “Hi va haver un punt d’inflexió amb la tornada d’un contingent sitgetà que havia sigut derrotat a Mallorca, perquè es va desencadenar una violència fora de lloc entre gent que hi tenia poc o gens a veure”, diu Milà. Però després la situació es va regularitzar, “que no vol dir calmar”, fins a arribar a l’episodi de la creació de les colònies a Sitges per a nens refugiats. Justament aquesta situació és una de les més ben explicades en el llibre Sitges, històries del poble silenciós. Milà reivindica que va ser l’aportació més gran de Sitges a la República en temps de guerra.

Desaparegut al mar

Le Petit Prince, amb aquarel·les dibuixades pel mateix autor, va aparèixer per primera vegada a Nova York el 1943. Un any després, el 31 de juliol del 1944, l’escriptor i reporter va desaparèixer quan pilotava en solitari el seu avió després d’una missió en plena Segona Guerra Mundial. L’avió va ser localitzat el 2004 a la badia de Marsella però les circumstàncies de l’accident continuen sent un misteri. Quan va morir, Saint-Exupéry tenia 40 anys. Segurament no imaginava que la seva obra, que actualment la companyia La Perla 29 i Àngel Llàcer han tornat a portar a la sala Barts, acabaria sent traduïda a 250 llengües i se’n vendrien més de 140 milions de còpies.