Cultura 18/02/2017

L’ideòleg dels Velvet i l’amic de Mick Jagger

La fàbrica Can Trinxet evocarà The Factory amb la mostra ‘La música d’Andy Warhol’

A.r.t.
3 min
Andy Warhol, amb pantalons, a la discoteca Studio 54 de Nova York l’any 1979.

BarcelonaL’antiga fàbrica de Can Trinxet, a l’Hospitalet de Llobregat es convertirà en The Factory: l’11 de maig s’hi inaugurarà l’exposició La música d’Andy Warhol, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’un aspecte concret de la trajectòria de l’artista. “La música és invisible, però és imprescindible en la trajectòria de Warhol, i forma part del seu procés creatiu pràcticament des del començament de la seva carrera”, explica el comissari de la mostra, Javier Panera. “Warhol va influir en la creació de la imatge i la projecció pública dels grups The Velvet Underground i els Rolling Stones -afegeix Panera-, i de moltíssims músics més, tant de música clàssica, òpera i jazz com de música experimental, com és el cas de John Cage i La Monte Young”. En el cas de The Velvet Underground, la influència de Warhol va ser especialment forta. “Durant el primer any i mig, va ser la banda d’Andy Warhol: tria el repertori, imposa Nico com a cantant i li demana a Lou Reed que compongui per a ells, com si fos la materialització d’una obra d’art total”, explica el comissari.

La música d’Andy Warhol és una producció del Districte Cultural de l’Hospitalet, Loop i Screen Projectes i estarà oberta fins al 18 de juny. A més de les obres i documents de Warhol que s’hi podran veure, comptarà amb la participació d’artistes i músics de l’Hospitalet perquè Can Trinxet es converteixi en un centre de creació com ho va ser The Factory.

La relació de Warhol amb la música arrenca molt abans que s’instal·lés en aquell espai de Nova York. A finals dels anys 40 es guanyava la vida com a dissenyador de portades de discos. “Va ser la seva primera feina remunerada. Va treballar per a Columbia i RCA, i les gairebé 70 portades que va fer abasten pràcticament tots els estils, són una història concentrada de la música americana del segle XX”, diu Panera. Així i tot, les més llegendàries són les que va fer per a The Velvet Undeground i els Rolling Stones. De fet, Mick Jagger és un dels personatges a qui va dedicar més retrats. “Les portades de discos es veien com un treball marginal, però a Warhol li servien com a camp d’experimentació per fer retrats i col·laborar en espectacles”, explica Panera.

Retratista de grans músics

Una de les fites que Javier Panera atribueix a Andy Warhol és la introducció del rock’n’roll en la iconografia de la pintura, a través de la figura de Mick Jagger, amb qui va mantenir una gran relació creativa, i també la d’Elvis Presley. “L’anàlisi de la relació de Warhol amb la música permet definir la seva imatge a tots els nivells -explica-. Exposarem una pel·lícula inèdita on es pot veure la primera obra que Warhol va dedicar a Elvis Presley i que actualment està desapareguda”.

A més de Mick Jagger, Warhol va retratar, tant en pintures com en fotografies, altres músics famosos com Debbie Harry, Michael Jackson, John Lennon i Prince. Als anys 80, quan els retrats s’havien convertit en una sucosa font d’ingressos, també va immortalitzar Miguel Bosé i el va dirigir en dos videoclips. Fins i tot, es poden rastrejar els últims serrells de la seva relació amb la música en el viatge que va fer a Madrid els anys 80, quan la ciutat estava immersa en la Movida.

stats