Publicitat
Publicitat

LÍRICA

L'òpera sobre el pintor surrealista arriba set anys després del centenari

El Liceu estrena per fi 'Jo, Dalí'

Arriba a Barcelona Jo, Dalí , l'òpera del català Xavier Benguerel inspirada en el geni surrealista. Estrenada a Madrid al juny, l'obra havia de debutar el 2004, en el centenari del pintor de Figueres.

El compositor Xavier Benguerel explicava ahir al Liceu, en la presentació de Jo, Dalí , les circumstàncies que han fet que l'òpera sobre el geni surrealista s'estreni set anys després de la data prevista, el centenari del naixement del pintor de Figueres, el 2004.

L'obra va començar a gestar-se a finals dels 90. Benguerel (Barcelona, 1931), compositor simfònic de llarga trajectòria, només havia abordat la lírica en l'òpera de cambra Spleen (1984). Però la seva dona, molt aficionada al gènere, l'instava a compondre una gran òpera. "Jo li deia que era difícil, que havia de trobar un tema". I el centenari del naixement de Salvador Dalí li va donar aquest tema.

Amb el suport del ministeri

Per al llibret, Benguerel va comptar amb l'escriptor i dramaturg Jaime Salom (Barcelona, 1925), Premio Nacional de cultura en dues ocasions a finals dels 60 i autor de Casi una diosa (1993), un text teatral al voltant de Gala Dalí. El ministeri de Cultura va subvencionar el projecte i Jo, Dalí havia d'obrir la temporada 2004 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Però la dimissió del director Javier Casal el 2003 i l'entrada de José Antonio Campos al seu lloc va frustrar l'estrena. El nou director creia que "la Zarzuela era per fer-hi sarsuela", deia Benguerel, i Jo, Dalí va quedar aparcada. Al juny finalment es va estrenar al teatre madrileny, i demà arriba al Liceu amb tres funcions fins diumenge.

Jo, Dalí reuneix en quatre actes episodis de 60 anys de la vida Dalí, les sis dècades que transcorren des que el pintor coneix Gala -coprotagonista de l'òpera- fins que mor. "Tant el llibret com la música fan un crescendo ", explicava Benguerel. "La força dramàtica de l'obra es concentra en el tercer i quart actes, en el desenllaç d'aquesta vida tan complicada i dramàtica".

Pel que fa a la música, Miquel Ortega, director musical, definia la partitura com a "molt contrapuntística i polirítmica". "Fa servir un llenguatge atonal sense exagerar. Les veus les tracta molt bé, no demana coses impossibles". El baríton barceloní Joan Martín-Royo interpreta el paper de Dalí, i la mezzo argentina formada a Barcelona el de Gala. En l'obra, Benguerel posa música i veu "al mateix nivell". "L'òpera en què la música només serveix perquè es llueixi un cantant no m'interessa", va dir el compositor.

"L'obra és una gran simfonia de més de dues hores -explicava Ortega- que es vertebra amb una orquestra enorme de més de 80 músics, la simfònica del Liceu, amb una secció de percussió important, amb cinc percussionistes i una celesta que tenen molt de protagonisme". També participen en el muntatge el tenor barceloní Antoni Comas, en el doble paper del poeta Paul Éluard, marit de Gala, i d'un amant tardà d'aquesta. El cor del Liceu hi té tres intervencions breus però, segons Ortega, "molt difícils".

Velázquez i Vermeer

La direcció d'escena, a càrrec de Xavier Albertí, ha sorgit del mateix Dalí. "Recordo de molt petit veure'l a la televisió dient que els dos grans mestres de la pintura eren Velázquez i Vermeer -va explicar Albertí- i en ells hem trobat la clau de volta per a la posada en escena". Albertí es va inspirar en Las meninas de l'espanyol i en L'art de la pintura de l'holandès, dues obres en què el pintor apareix pintant al quadre. "Gràcies a Vermeer i Velázquez hem ideat un engranatge on hi ha la iconografia daliniana en comptagotes, i on sí que estan presents els reversos dels quadres. És l'espectador que ha d'intuir què està pintant Dalí".

Albertí va destacar també el protagonisme en el llibret de Gala, "una gran artista paral·lela a la figura de Dalí" a qui haurien d'haver exposat "a la sala dels apropiacionistes".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT