Publicitat
Publicitat

FLAMENC

El Liceu es commou amb l'art de Morente de la mà de la seva filla

DE CAJÓN!: ESTRELLA MORENTE 

GRAN TEATRE DEL LICEU 22 DE DESEMBRE

Fa un any la primogènita d'Enrique Morente tancava el festival De Cajón! i molta gent es va quedar a la porta del Palau de la Música. L'art d'Estrella Morente i la recent desaparició del seu pare van ser motius de pes per a un sold out absolut. Dijous la cantaora de Granada es va encarregar d'obrir la nova edició d'aquest certamen que no oblida la figura de Morente.

Emoció a flor de pell tant per a l'artista com per al públic que no es va voler perdre la cita de luxe al Liceu de Barcelona. En aquest espai, la flamenca havia actuat amb el seu pare el 2009, el mateix que va servir de marc per a la portada del seu últim treball, El barbero de Picasso . Per si no fos prou, el dia 13 es complia un any de la mort del flamenc de l'Albaicín.

Amb tots aquests ingredients, Estrella Morente s'enfrontava a un repte que sobrepassava el musical i que prometia molta emoció. I així va ser. La nit es va iniciar amb una Estrella profunda que es va estrenar amb un martinete , i va seguir per tangos , caña i taranta , acompanyada per les superbes guitarres de José Carbonell, Montoyita , i José Carbonell, Monty . Bella, poderosa i alhora continguda, la seva veu personal i les maneres d'interpretar-la heretades del seu mestre van enlluernar sense efectismes una primera part ben flamenca. Un canvi de vestuari i una actuació magnífica de les seves guitarres; les veus d'Ángel Gabarre, Antonio Carbonell i J. Enrique Morente, Kiki , i la percussió i el ball de Pedro Gabarre, Popo , van marcar un nou registre en què Estrella Morente va presentar algun dels temes del seu pròxim disc.

Després d'un banquet d'elegància i flamenc sense cotilles, la granadina ens va regalar una sorpresa final que ens va acabar de seduir: un tribut apassionat a Carmen Amaya i al cineasta que millor ha reflectit el Somorrostro barceloní dels 60, Francesc Rovira Beleta. Caracterizada de la bailaora de Begur, Estrella Morente es va llançar a l'escenari amb un frenètic zapateao -herència de la seva mare, la bailaora Aurora Carbonell- i un cant agitanat que segur que va arrencar un somriure orgullós al mateix Morente, que, sigui on sigui, cada dia inspira més l'art de la seva successora.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT