07/11/2016

El Liceu amortitza ‘Les noces de Fígaro’ de Lluís Pasqual

2 min
En el muntatge de Les noces de Fígaro de Lluís Pasqual predomina el color blanc de l’escenografia dissenyada per Paco Azorín.

BarcelonaEl Liceu no és un teatre de repertori sinó de temporada. De fet, tal com diu la seva directora artística, Christina Scheppelmann, “no podem només reinterpretar els clàssics”. “Cal fer obres noves, explorar espais més petits i obres més breus, però és un debat complex”, afegeix. Tot això ve a tomb de la programació per tercera vegada de la producció de Les noces de Fígaro de Mozart dirigida per Lluís Pasqual, de la qual es faran set funcions des d’avui i fins al 20 de novembre.

Aquesta coproducció amb la Welsh National Opera de Cardiff i amb escenografia de Paco Azorín es va estrenar al Liceu el 2008 i hi va tornar el 2012. Per tant, es pot considerar amortitzada o, si més no, programar-la no suposa una despesa desorbitada. Al cap i a la fi, una de les responsabilitats de la direcció artística d’un teatre també és evitar posar bastons a les rodes de l’equilibri econòmic. “Tres vegades és una vida bona per a una mateixa producció en una mateixa ciutat. Segurament la pròxima vegada que fem Les noces de Fígaro serà una altra producció. La programem ara perquè és una obra mestra amb un cast disponible excel·lent, i ens quadrava molt bé posar alguna cosa menys dramàtica entre Macbeth i Elektra -diu Scheppelmann-. A més, esperar tres anys més comportava el risc que l’escenografia es deteriorés”.

Una altra cosa és quin i quant públic se sentirà atret per aquest muntatge d’una òpera que necessita poques presentacions. “Només vull recordar que possiblement mai amb tan poc s’havia dit tant. Mozart ho diu tot en la partitura. Cada dos compasos hi ha un petit gest, una articulació, una nota lligada, que pot produir les emocions més grans. Em fascina”, diu el director musical del Liceu, Josep Pons, que també durà la batuta en aquestes Noces.

Per a les persones que ja hi van anar fa quatre o vuit anys, un dels reclams pot ser veure en acció un repartiment amb el baix baríton nord-americà Kyle Ketelsen en el rol de Fígaro que ja va interpretar el 2008, el baríton hongarès Gyula Orendt com a Comte d’Almaviva i la soprano alemanya Mojca Erdmann i la terrassenca Elena Copons com a Susanna. El paper de Comtessa d’Almaviva l’havia d’interpretar la ucraïnesa Olga Mykytenko, però una faringitis l’hi impedirà; serà substituïda per la soprano alemanya Anett Fritsch.

“El color el posa Mozart”

La posada en escena de Pasqual trasllada l’acció a l’estètica dels anys 30 del segle XX, tot i la dificultat per encaixar-hi alguns dels motors argumentals del llibret que va escriure Lorenzo Da Ponte a partir de l’obra de Beaumarchais. “Hem vist moltes Noces -diu Pons-. La pots portar cap a la comèdia colorista, però Lluís Pasqual s’estima més una escenografia blanca amb un punt fred. Deixa que el color el posi Mozart”.

Elena Copons, que s’estrena com a Susanna, considera que la posada en escena és “preciosa, neta, clara, elegant i molt respectuosa amb el llibret”. “És molt fluida i tot està molt organitzat. S’ha treballat molt el detall i també s’ha donat marge per completar la psicologia dels personatges”, afegeix Copons. Per a Gyula Orendt, l’escenografia resulta “una mica freda, massa matemàtica, però molt maca”, i en destaca sobretot “l’aire misteriós” aconseguit en el quart acte.

stats