Publicitat
Publicitat

Li garanteixo un judici com cal

L'autor d'aquest conjunt de relats pertorbadors és un alemany nascut a Munic l'any 1964, Ferdinand von Schirach, que es dedica a fer d'advocat defensor de causes penals. Al pròleg, que s'ha de llegir obligatòriament, ens explica que, fa anys, un oncle seu que era jutge es va suïcidar. Havia deixat una nota que deia: "Les coses solen ser complicades, culpar no és fàcil". Un cop hem acabat el llibre, n'estem del tot convençuts. Ferdinand von Schirach, en el que és la seva primera incursió literària, demostra dues coses: que la línia entre l'innocent i el culpable és molt més fina del que ens puguem imaginar, i que ell és molt intel·ligent. La seva feina li proporciona un material de primeríssima mà: històries rocambolesques, dures, violentes, ambigües i desesperades. Ha sabut veure que, amb molt poca cosa més, ja tenia els relats construïts. Igual que el peix fresc, que, com menys condiments i guisats tingui, més bo serà.

Només cal distribuir bé la informació que se li vol donar al lector -de vegades una mica desordenada, però amb habilitat, de vegades purament lineal-, no tenir por dels salts de temps que necessiti la història i fer-hi una intervenció mínima, que en aquest cas és l'aparició d'una primera persona que se sobreentén que és ell, l'advocat defensor de l'acusat, que no apareix mai al mateix moment de la història i que té un efecte d'aproximació a la realitat, de recordatori que el que estem llegint no és exactament ficció. Cosa que seria molt discutible, però que ha acabat sent el reclam que han triat les editorials per promocionar el llibre.

Un conjunt de relats sempre és desigual. Cada lector, a més, té els seus gustos. Però aquí sobresurten, clarament, el primer i l'últim, en una altra mostra d'astúcia de l'advocat escriptor. La història d'un marit que assassina la seva dona amb una destral quan ja gairebé tenen setanta anys, pel simple motiu que ja no pot més d'aguantar-la, ens faria riure si hagués estat escrita per un britànic. Amb ploma alemanya, ens fa més por que cap altra cosa, i funciona.

La història que clou el llibre, sobre un pèl-roig que acaba a Etiòpia per error, hi crea una família, ajuda tota una comunitat de recol·lectors a tirar endavant i després, per un error burocràtic, es veu pràcticament obligat a atracar un banc, ens fa reflexionar sobre els límits de la justícia, la capacitat que tenim les persones de redactar lleis que tinguin en compte tota la varietat de matisos que contenen les nostres personalitats, les nostres circumstàncies concretes i canviants a cada minut. Potser no ens trobem davant l'obra d'un gran escriptor, però sí que tenim entre mans el llibre d'una persona que hi ha reflexionat molt, sobre aquests límits, i sobre la capa de glaç que ens separa de l'aigua gelada que hi corre a sota, i que és plena d'homicides, traficants de drogues, lladres de bancs i prostitutes. Qualsevol dia se'ns pot esquerdar a nosaltres, aquest glaç.

Crims és, a més, un llibre útil per a col·lectius com els guionistes o els escriptors de novel·la negra, perquè hi trobaran material per donar i per vendre. Pot ser que es deprimeixin, perquè recordaran allò que els han dit tantes vegades: que la història que ells havien escrit "no és creïble". I pot ser que passin angúnia quan llegeixin les descripcions fredíssimes, gairebé asèptiques, d'esquarteraments, decapitacions i altres subtileses que Von Schirach els regala, directament des de les seves carpetes de feina.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 11/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT