L'humor gràfic es riu de la crisi

BARCELONA.Dos impactes han sacsejat el món de l'humor aquesta setmana. El primer ha estat l'aparició als quioscos de Mongolia , una nova publicació humorística ( revista satírica sin mensaje alguno, diu la portada) que ha esgotat en pocs dies els 25.000 exemplars de la seva tirada. El segon és la publicació del segon exemplar de ¡Caramba! , un revista de còmics d'un format inusual: un rotllo de cinc metres de llargària. Segons els responsables, el còmic més llarg de la història. ¿Qui s'atreveix a dir ara que el món de les revistes d'humor està estancat?

Un dels membres de l'equip directiu de Mongolia és Dario Adanti, col·laborador habitual d'El Jueves i de diaris com El País. "Trobàvem a faltar alguns formats de sàtira. No és normal que a Espanya, on ara es viu una època daurada del còmic humorístic, només hi hagi una revista d'humor al quiosc, El Jueves , mentre que en països com França n'hi ha vuit o deu". Però Mongolia no es vol assemblar a la capçalera de còmic degana de l'Estat. Per això han donat més pes a la part escrita que al còmic pur i dur, imitant el disseny i format d'un diari. I en les últimes pàgines l'humor deixa pas a articles seriosos de periodisme de denúncia.

Un advocat en plantilla

Aquesta vocació combativa i l'experiència d'Adanti com a col·laborador d' El jueves és el motiu pel qual un dels primers fitxatges de Mongolia va ser un advocat. "No sé què passa en aquest país que, quan fas sàtira, sempre hi ha algú que s'ofèn i et denuncia", se'n fum Adanti. De fet, l'advocat es va engrescar en el projecte i ara és l'editor responsable de la revista. "Així, si algun dia tenim un judici, segur que entre els implicats hi haurà almenys un advocat".

Adanti ens revela els secrets de l'original títol de la proposta. "Es veu que el vot de Mongòlia va ser decisiu perquè Espanya formés part de l'OTAN. Així que ens vam dir «si ells ens han fotut en aquest merder, ara ens n'hauran de treure»". L'èxit de vendes ha agafat per sorpresa els responsables de la revista. "Havíem fet un pla d'empresa a sis mesos amb zero exemplars venuts", confessa Adanti. Tot i així, mantindran una estructura editorial de fanzine. "Nosaltres no tenim oficina ni contractes. La nostra redacció és la casa de cadascú. Amb la crisi, les grans estructures editorials es col·lapsen i, en canvi, sorgeixen noves propostes des del món de l'autoedició, malgrat que hi ha molts professionals. I no és per casualitat".

Esperit de fanzine

Una d'aquestes propostes que esmenta Adanti és, precisament, ¡Caramba!, que va néixer fa uns mesos de la mà del valencià Manuel Bartual, autor de còmics i, com Adanti, col·laborador regular d' El Jueves . Bartual va recuperar l'esperit fanziner dels seus inicis per crear una revista en què autors com ell, Mauro Entrialgo, Albert Monteys i un llarg etcètera reflexionaven en vinyetes sobre els mecanismes de l'humor.

En dos dies van esgotar els 333 exemplars de la primer edició, i els 666 de la segona no van durar gaire més. I una sorpresa: més del 60% es van vendre a través de la seva web. "Això em va animar a engegar l'edició d'altres projectes, sempre al voltant de l'humor -explica Bartual-, perquè gràcies a les vendes online hi ha més beneficis i és possible recuperar la inversió".

En els últims mesos ja han vist la llum les primeres novetats de Caramba Comics, que dirigeixen Bartual i Alba Diethelm: Let's Pacheco! Una semana en familia , en què les germanes Carmen i Laura Pacheco retraten amb ironia i complicitat la quotidianitat de la pròpia família; La indústria de los sueños , recopilació dels acudits amb què Paco Alcazar desemmascara l'absurd del món del cinema, i Reunión , una selecció dels acudits i les idees que Manel Fontdevila dibuixa en les reunions de redacció d'El jueves .

'Cadàvers exquisits'

El segon número de ¡Caramba! ha trigat una mica a arribar, però per una bona raó. "Volem que cada número sigui diferent -diu Bartual-, no repetir mai el format. Així el lector no s'avorreix". Però l'originalitat de la proposta no es limita a la llargària. A partir d'una vinyeta de Bartual, 47 autors -entre els quals hi ha els Premios Nacionales de còmic Paco Roca i Max- dibuixen dos cadàvers exquisits , una forma de creació col·lectiva i imprevisible basada en el fet que cada autor crea una altra vinyeta a partir de l'anterior. I en edició limitada de 500 exemplars. "No per res -diu Bartual-, és que la màquina que els va imprimir ja no existeix". Ja en queden poc més de 100.