PREMIS LITERARIS
Cultura 07/01/2013

L'humor de Genís Sinca guanya el Pla

Una família exemplar, de Genís Sinca, es va emportar ahir el 45è premi Josep Pla. El periodista debuta en la ficció amb una tragicomèdia escrita amb ironia que serà publicada a Destino el 7 de febrer.

Jordi Nopca
3 min
L'humor de Genís Sinca guanya el Pla

BARCELONAGenís Sinca (Manresa, 1970) s'ha decidit a fer el pas a la ficció després de mitja dotzena d'assajos, escrits paral·lelament a la seva feina de periodista, en què ha passat per fer de corresponsal a Itàlia per a l' Avui i COMRàdio, per programes de televisió ( Afers exteriors ,de Miquel Calçada) i per l'articulisme d'opinió a La Vanguardia , El País i l' Avui. A Una família exemplar -guanyadora del 45è premi Josep Pla- Sinca se centra en un pediatre tortosí de renom, el doctor Bou, que està a punt de casar la filla gran amb l'hereu dels Mirabaix, una família benestant de Manresa. La fascinació inicial de Bou no triga a derivar cap a sentiments menys eufòrics quan s'adona que el seu gendre pot posar en perill no únicament el seu patrimoni, sinó també -i sobretot- la nissaga familiar.

El jurat del premi Josep Pla -integrat per Sebastià Alzamora, Berta Bruna, Rosa Cabré, Antoni Pladevall i Àlex Susanna- ha valorat el to humorístic de l'obra de Sinca. "La importància del llinatge i de la història familiar es tracten amb un inusual registre irònic que desmitifica el gènere de les grans nissagues familiars", va fer públic el jurat ahir al vespre durant el sopar a l'Hotel Palace de Barcelona. A partir del 7 de febrer, el dia en què Una família exemplar arribarà a les llibreries, publicada a Destino, els lectors es trobaran amb una novel·la que s'allunya de l'atmosfera habitual del subgènere, que compta amb títols tan distingits com El gattopardo , de Giuseppe Tomasi di Lampedusa; Mirall trencat, de Mercè Rodoreda; la saga dels Rougon-Macquart, d'Émile Zola, i Anna Karènina , de Lev Tolstoi. L'esperit tragicòmic del llibre de Sinca potser l'acosta més a la iconoclàstia del Jonathan Franzen de Llibertat o del Gabriel García Márquez de Cien años de soledad .

De Broggi al doctor Biodramina

Per Sinca, la novel·la vol oferir "punts de vista esperançadors davant el desencís que aclapara i ensopeix les persones en el moment actual". La convivència del periodista amb metges arrenca de molt abans de la decisió d'escriure les peripècies del doctor Bou. L'any 2009 va publicar Vida secreta dels nostres metges (Angle), en què explicava les principals aportacions d'una quinzena dels metges catalans més destacats del segle XX. Hi havia, entre d'altres, Santiago Dexeus, Moisès Broggi, Josep Trueta, Antoni Puigvert, Ramon Sarró i la nissaga dels Vilardell. Sinca hi aconseguia comprimir en una vintena de pàgines trajectòries fascinants com la de Josep Maria Gil-Vernet, que després de pagar-se la carrera guanyant concursos de tir al plat va compaginar la mestria en el camp dels trasplantaments amb la caça de tota mena d'animals, que conservava embalsamats a casa seva. "Per culpa dels metges he acabat malalt -reconeixia l'autor poc després de publicar el llibre-. La medicina s'ha convertit en una de les meves obsessions". Sinca va arribar a dedicar una biografia sencera a Joan Uriach, Memòries del doctor Biodramina (Edicions 62, 2011). Anteriorment havia publicat Heribert Barrera, l'últim republicà (Columna, 2006) i La providència es diu Paco (La Magrana, 2008), memòries de Francesc Candel.

Un radar literari

Instaurat l'any 1968, el premi Josep Pla ha reconegut novel·les, llibres de narracions, memòries, biografies i dietaris. El primer guanyador va ser Terenci Moix, amb Onades sobre una roca deserta . Des de llavors han estat distingits alguns dels noms més significatius de les lletres catalanes de l'últim terç del segle XX: Llorenç Villalonga per Andrea Víctrix (1973), Marià Manent per El vel de Maia (1974), Josep Piera per El cingle verd (1981), Gerard Vergés per Tretze biografies imperfectes (1985) i Carme Riera per Dins el darrer blau (1994).

Els últims tres anys els 6.000 euros del premi han estat per a Egosurfing , de Llucia Ramis; El cau del conill , de Cristian Segura, i Quan érem feliços , de Rafel Nadal.

stats