Publicitat
Publicitat

PENSAMENT

L'hora dels míssils intel·ligents

El pare de la 'societat líquida' Zygmunt Bauman defensa un canvi radical en l'educació

Si hi ha una cosa sòlida en aquests temps líquids és el poder de convocatòria de Zygmunt Bauman. El sociòleg que s'ha ocupat d'etiquetar la modernitat en plena transformació va aconseguir omplir l'auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb l'excusa de parlar d'educació.

Tot i que a aquest savi polonès l'esperen grans públics vagi on vagi, paradoxalment, ell defensa que el sistema educatiu que prové de la Grècia antiga -la paideia : el mestre que transmet coneixements a l'alumne- ja és insostenible. "Abans els professors eren una mena de guardians del coneixement, no te'ls podies saltar. Ara el sistema educatiu no ensenya a ignorants, sinó que competeix amb sistemes de coneixement que són més agraïts per a l'usuari que no pas el currículum formal que donen les escoles".

Això no vol dir que la societat de la informació sigui la panacea: l'excés d'informació genera desorientació, sobretot perquè el que processem són cascades de dades fragmentàries a gran velocitat. "El cervell no ha crescut des d'Adam i Eva, i ara s'ha d'enfrontar a una informació massiva que no pot consumir. Quin és el resultat? Que ens ofeguem", diu. És impossible destriar el que és rellevant del que és inútil, quan qualsevol cerca al Google dóna 3,5 milions de respostes. La majoria és porqueria. "L'excés de coneixement és la barrera principal per arribar a ser persones cultes", afirma. Així que una habilitat clau en la societat addicta a la informació és saber-se protegir "del 99,9% de la informació, que no vols".

El preu i el valor d'un títol

Decidit a tirar-se pedres a la pròpia teulada, aquest catedràtic emèrit de les universitats de Varsòvia i Leeds defensa una reestructuració total del sistema educatiu. El crac és evident: "Per primer cop a la història moderna, més de la meitat dels graduats estan sense feina, en una feina menys qualificada, insegura i mal pagada. La sobreproducció de gent que ha tingut accés a l'educació n'ha disminuït el valor", afirma, malgrat que sembli políticament incorrecte. Això demostra que "la meritocràcia va ser un bon eslògan per augmentar les desigualtats, finançat pels governs occidentals". Perquè per molt talent i esforç que s'hi posi, un màster pot costar molt, però val menys: no és un bitllet a l'èxit.

"La idea d'escolarització ha de canviar -proposa Bauman-. Abans s'assemblava a la producció de míssils balístics: hi posaves la pólvora i una direcció, i la resta ja estava. Ara no hi ha res de què puguem estar segurs. Quines coses ens duraran tota la vida? No ho sabem, perquè la nostra cultura és la del malbaratament. Cada cop s'escurça més el temps entre que comprem i llencem. I això ens porta a l'ideal del míssil intel·ligent: hem de triar l'objectiu i tenir sensors per anar-ne modificant la trajectòria". Això és: educació continuada.

La força del canvi

"En temps de retallades, pensar en l'educació no deu ser una prioritat per als governs que estan sota la pressió de l'FMI, el Banc Mundial i les forces econòmiques que hi conspiren en contra", apunta. Si més no, la reforma de Bolonya va anar just en la direcció contrària de la que defensa el sociòleg: més relació universitat-negoci. "Es creia que el mercat hi posaria ordre. Però si la incertesa actual està causada per l'acció dels mercats desregulats!", critica.

Bauman, tot i que defuig el paper de "profeta", observa dos perills: que els joves tinguin la temptació de sortir del sistema educatiu -"no hi pot haver gaires més Mark Zuckerberg", avisa- i que es retirin de la vida pública, del compromís. Que optin per la tàctica individualista del caçador i no la cooperativa del recol·lector. "Com deia Aristòtil, un només pot ser bon ésser humà en una bona societat". Bauman acaba així: "Esteu condemnats... a viure una època molt interessant. Espero que us arromangueu".

Les