L'home que compra art amb el nas
L'Arts Santa Mònica uneix art i ciència amb l'exposició Olor color. Química, art i pedagogia , un recull de la col·lecció del perfumista Ernesto Ventós. L'olor és la clau a l'hora de comprar les obres.
Barcelona.S'ha de ser valent per deixar-se retratar per Eugenio Merino. Les seves escultures són corrosives: va representar Ossama bin Laden convertit en el John Travolta de Febre de dissabte nit , i a Fidel Castro com un zombi. El perfumista i col·leccionista d'art Ernesto Ventós, però, no es va deixar impressionar, i li va encarregar una escultura, que ara és el pròleg de l'exposició de l'Arts Santa Mònica Olor color. Química, art i pedagogia , oberta fins al 25 de setembre.
Malgrat que Merino no es va estalviar la mala llet que el caracteritza, aquesta vegada podria haver fallat el tret. Ventós apareix agenollat ensumant, extasiat, una llauna oberta de la cèlebre Merda d'artista de l'italià Piero Manzoni (encara que els col·leccionistes que en tenen una de les originals es ben guarden d'obrir-la, i les anàlisis apunten que no contenen el que diu l'etiqueta). La peça està a l'altura de la producció de Merino, però molt probablement l'olor que l'escultura va suggerir al col·leccionista no és d'excrements (i no perquè l'escultura li costés més o menys diners). L'olor? Sí, perquè l'olor que li suscita una obra d'art és la raó que el mou a comprar-la. A la col·lecció de Ventós, ofici i passió van de la mà.
Les obres es presenten segons les diferents famílies d'olors (la taula periòdica d'elements amb què treballen els perfumistes) a les quals Ventós les associa, malgrat que ell expressa l'olor que li suggereix una obra gairebé com un poeta.
La descripció de l'olor d'una determinada obra que fa Ventós s'assembla al text sobre les olors de la peça que demana als artistes quan els hi compra. "Quan era petit en el vell ascensor de fusta i vidre que portava a casa de la meva mare, amb qui vivia, una o dues vegades l'any reconeixia, combinat amb el de l'ascensor, una olor barrejada de cigarreta Chesterfield i una antiga colònia que contenia fusta de sàndal i vetiver. Era l'olor del meu pare. Fa dos anys va morir i no aconsegueixo recordar aquella olor. Només en queda la descripció", va escriure el fotògraf Valentín Vallhorant sobre una fotografia seva.
Obres de Llena, Barceló i Tàpies
Antoni Llena, per descriure Tret de flor , va escriure: "Hi ha olors que ni la imaginació ens autoritza a gaudir-ne... Què és un tret de flor? El somni d'una llavor? Fa olor un desig? Hi ha artistes que intenten dir el que encara no saben". El visitant també pot ensumar diferents essències per seguir pensant quina sensació pot haver motivat la tria de Ventós i com les obres s'hi relacionen.
Batejada per Joan Brossa com olorVISUAL , l'origen de la col·lecció es remunta a l'exposició Suggestions olfactives que es va veure a la Fundació Joan Miró el 1978. Aleshores Ventós va encarregar a Ràfols-Casamada convertir unes olors en pintura. El resultat, Lavanda , també és ara al Santa Mònica, juntament amb 87 obres més d'artistes contemporanis com ara Miquel Barceló, Antoni Tàpies, Christo, Douglas Gordon, Sean Scully, Hannah Collins, Perejaume, Frederic Amat, Pep Agut, Jaume Plensa, Carlos Pazos i Rebecca Horn.
Durant 33 anys, Ventós s'ha refiat doblement del seu olfacte per reunir una important col·lecció, una part de la qual ja es va exposar a la Virreina el 1996. El nombre total de peces que componen la seva col·lecció particular, no el vol revelar.
