El Primavera Sound, com el Sónar, és un festival que funciona i que té un merescut prestigi internacional malgrat la desídia de les polítiques culturals de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, que fins i tot els van posar bastons a les rodes. Va cometre el pecat de sorgir com a iniciativa privada al marge dels clientelismes polítics. No era un invent d'un departament o d'un institut de cultura, sinó una idea original defensada amb rigor pressupostari i conviccions artístiques. El Primavera Sound arriba a l'onzena edició, i en tots aquests anys no ha renunciat mai a la filosofia fundacional, quan els seus responsables dirigien una petita promotora de concerts. Creuen en el que fan. El seu èxit no és conseqüència de rebaixar les pretensions artístiques, sinó de consolidar-les amb tanta fermesa com passió. No han caigut mai en la condescendència. No tenen una visió reduccionista de la cultura popular. Esclar que hi ha vida més enllà de Bruce Springsteen i Shakira! Darrere el Primavera Sound hi ha una idea, no una ideologia. Tant de bo el nou regidor de Cultura barceloní sàpiga defensar les bones idees.
