MÚSICA
Cultura 16/04/2012

L'euro de la discòrdia

Marta Porter
3 min
SOLUCIONS ECONÒMIQUES 
 La direcció del Palau de la Música vol "compartir riscos" econòmics amb els promotors de concerts que lloguen la sala.

BARCELONAUn euro per turista, un euro per recepta mèdica o un euro per entrada venuda al Palau de la Música. En temps de crisi, imaginació al poder. Això és el que ha pensat Joan Oller, director general del Palau de la Música, que ha decidit augmentar el lloguer de la sala als promotors de concerts en funció de l'ocupació, en una iniciativa insòlita en el món de la música clàssica. La mesura, que es farà efectiva al setembre, no ha estat ben rebuda per la majoria de promotors que lloguen el Palau, un fet amb el qual Oller ja comptava, conscient que "qualsevol pujada de preus no agrada a ningú". Amb tot, després de les retallades a què s'ha vist sotmesa la institució, amb baixades de sou i acomiadaments més o menys voluntaris, ara toca cenyir-se a la llei de l'oferta i la demanda.

"Hem treballat amb la idea que el Palau té molta demanda, amb gairebé tots els dies plens, però en comptes de fer una pujada lineal hem decidit compartir el risc amb el promotor que lloga la sala i optar per pujar el preu en funció del nombre d'entrades venudes", diu Oller. El director del Palau és conscient que aquest sistema "és peculiar i no segueix el cànon de sempre", almenys dins del món de la música clàssica. I malgrat que assegura que "la intenció és compartir el risc amb els promotors, perquè a qui li va malament paga menys", la mesura no ha estat gaire ben acceptada pels programadors habituals.

"¿A qui es carregarà aquest euro, al promotor o al públic?", es pregunta Laura Gómez, directora de Promoconcert, una de les empreses que més cops lloga el Palau. "Si jo volgués o pogués apujar les entrades ja ho hauria fet. I si comptes que nosaltres fem més de 50 concerts a l'any a mil entrades per concert, imagina't l'increment". I resignada es pregunta: "Però hi podem fer res?"

"És una barbaritat"

Qui sí que es planteja fer-hi alguna cosa, com deixar de treballar amb el Palau, és Martín Pérez, director de Concert Studio, l'empresa que programa el Festival del Mil·lenni. "Aquest euro és una barbaritat, i ja ens han dit que segons a quina època de l'any la pujada serà de dos euros per entrada venuda. És una animalada", es queixa sense embuts. "¿Per què no apliquen la mateixa tarifa en les dues direccions i ens donen ells un euro per butaca buida?" Per Pérez, aquesta és la gota que fa vessar el got. "Ja fa temps que ens estan apujant les tarifes, perquè, a més de l'IPC, totes les despeses són més cares: si vull escurçar l'escenari he de pagar a part, si llogo el Palau dos dies seguits he de pagar el muntatge i desmuntatge de la producció perquè als matins hi ha programació infantil. No té sentit", diu Pérez, que acaba lamentant-se que "quan el Palau ha anat malament" ell ha sigut "el primer a ajudar-los programant més concerts que mai, contractant l'Orfeó Català i fent un nou cicle d'estiu".

Víctor Medem, director d'Ibercamera, és més suau en la seva postura perquè, amb els anys, ha anat traslladant els concerts simfònics a L'Auditori mentre que amb el Palau ha establert convenis de coproducció com el nou cicle Da Camera. "Encara no sé com ho resoldrem. És evident que no ens agrada la pujada d'un euro per entrada venuda -Ibercamera té, a priori, unes 1.000 entrades venudes als seus abonats-, però haurem de veure cap on van les converses", explica Medem.

Més comprensiu amb aquest euro de la discòrdia és Tito Ramoneda, director de The Project -Festival de Jazz, Festival de Guitarra i altres concerts-, acostumat al món del pop rock, en què els fils els mou l'oferta i la demanda. "La fórmula de l'euro em sembla molt raonable perquè és una variable que ajuda a rendibilitzar el lloguer del Palau i alhora tamisa el risc del promotor. Hem d'entendre que la nova direcció del Palau va més encaminada al pensament de l'empresa privada i aquest risc compartit incentiva l'activitat", diu Ramoneda.

stats