Publicitat
Publicitat

VIDA SOCIAL I ARTS

Una mostra recull proves gràfiques de la relació entre Apel·les Fenosa i Coco Chanel

L'escultor català que va seduir Coco Chanel

La història d'Apel·les Fenosa és la d'un artista republicà que ha de fugir a França, arriba a París sense res i en cinc mesos es troba dormint a l'hotel Ritz com a amant de la Coco Chanel". Ho explica Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell, que fins al setembre acollirà una exposició que té com a objecte l'apassionada relació amorosa que l'escultor català i la diva de la moda francesa van mantenir a París entre el setembre de l'any 39 i el maig del 40. La relació va aflorar l'any passat a partir d'una reveladora fotografia descoberta per l'imperi Chanel. A la instantània, Coco posa embadalida mentre l'escultor treballa en el seu retrat. La insinuant mirada que regala a l'artista va fer pensar a la gent de Chanel que allà hi havia un episodi de la prolífica vida amorosa de Coco que se'ls havia escapat. Josep Miquel Garcia va rebre una trucada des de França: "Volien confirmar que aquell escultor era Fenosa. Llavors van prendre cos els rumors que ja havíem sentit. La documentació que hem anat aconseguint demostra que la relació va existir".

Les proves d'aquesta història d'amor que es poden veure a la mostra van des de fotografies i dibuixos fins a les notes que tots dos es feien arribar, les factures del Ritz (que pagava Coco) o la constància de les trobades que Apel·les va deixar a la seva agenda. Durant els 6 mesos que durarà l'exposició està previst que s'hi vagin incorporant nous documents, ja que la investigació iniciada arran de la foto del bust continua i no para de donar fruits. "Anem lligant caps -explica Garcia-. Hi ha molt material del ballet Bachannale que Coco Chanel va preparar amb Salvador Dalí. Comparant fotografies d'aquesta obra amb els dibuixos de Fenosa van sorgint més proves de la complicitat entre tots dos".

Quan Fenosa arriba a París l'any 39, forçat per la imminent victòria del franquisme a la Guerra Civil, és acollit pels amics que hi havia fet entre els anys 1922 i 1929. Entre ells, Picasso, admirador de la seva obra i mecenes que li compra una gran quantitat d'obres per ajudar-lo, i el poeta Jean Cocteau, que és qui li presenta Coco. Fenosa amb prou feines té mitjans per anar tirant, mentre que la Chanel és la reina de la moda parisenca, envoltada d'un món de frivolitat i opulència. L'escultor viu a les antípodes. Les circumstàncies li imposen una dràstica austeritat material, i Fenosa la predica també en l'àmbit espiritual: "La glòria consisteix a no tenir-ne". Com molts intel·lectuals de la seva època, fa bandera ideològica de les seves condicions de vida.

És aquest contrast de cosmovisions el que sedueix la diva. Josep Miquel Garcia recorda que "els inicis de Coco van ser també molt humils, i Fenosa devia commoure-la amb els seus valors sòlids, que ella no trobava en el seu entorn i que probablement enyorava". A banda dels atractius ètics de Fenosa, Garcia en destaca també els estètics: "Era un seductor. I una persona molt elegant. A diferència de la intensitat sexual de Picasso, Fenosa era molt més refinat en les seves formes". La seva obra, a més, projectava optimisme en un context en què l'art començava a coquetejar amb les sòrdides visions de l'existencialisme. Fenosa està profundament marcat per l'home i per la confiança en les seves possibilitats, un vitalisme artístic que coincidia amb l'hedonisme de Coco Chanel.

Incompatibles

El contrast de tarannàs va exercir de motor de la relació durant un temps, però a poc a poc van aflorar les diferències. En una entrevista amb l'escriptora Nelia Bielsky als anys 70, Fenosa explica detalls del procés de degeneració de la relació. L'escultor vivia al Ritz mantingut per la modista, una situació que l'incomodava. Els seus nombrosos regals l'avergonyien. Socialment, no s'adaptava als ambients exclusius: "Anàvem a un restaurant i em mudava, però no estava a l'alçada, no sabia què es podia fer i què no". Coco va arribar a llançar pel lavabo la colònia barata de Fenosa. Els retrets anaven en les dues direccions. Fenosa censurava amb duresa l'addicció a la morfina de Coco i va arribar a donar-li ultimàtums per aquesta qüestió. L'arribada de les tropes alemanyes a París l'any 40 va precipitar el final de la relació. L'afecte, però, va perdurar, com demostra el fet que quan Fenosa es va casar l'any 1948, Coco Chanel va dissenyar el vestit de núvia de la seva dona Nicole.