L’empresari mediàtic que jugava a totes les bandes
Barcelona“Les empreses no tenen ideologia”. Ho defensava José Manuel Lara a Ferran Monegal en una entrevista a Barcelona Televisió, el desembre del 2006. I justificava així que fos, alhora, editor de dos diaris de perfil tan antagònic com La Razón (del qual encara n’era propietari) i l’Avui (del qual va vendre el seu 40% d’accions a El Punt l’any 2009). Tot i la claredat que exhibia a l’hora de posicionar-se políticament, Lara va reivindicar sempre l’autonomia dels mitjans que comandava. Analitzar la seva figura sota el prisma del gran empresari capaç de jugar al mateix temps a diverses bandes resulta útil per entendre, per exemple, com és que el terratrèmol Podem es va fer gran mediàticament en un dels canals del grup Planeta.
Lara fa el gran salt com a empresari de la comunicació l’any 2003, quan compra a Telefónica el 25,1% de les accions d’Antena 3, per un valor de 364 milions d’euros. Lara rep el suport de l’aleshores Banco Santander Central Hispano, de manera que accedeix al control de la cadena i n’esdevé el president. L’operació es tanca en un moment de debilitat per al canal privat, amb unes pèrdues de 30 milions d’euros. De retruc, Planeta passa a controlar també Onda Cero, que formava part del grup Antena 3 i que inclou les emissores musicals temàtiques Europa FM i Onda Melodía.
Són onze anys convulsos per a la televisió. Comença a funcionar la TDT i es multiplica l’oferta de canals. Però aviat s’intueix que no hi ha prou mercat per a tants operadors. Els privats pressionen políticament i Zapatero retira la publicitat de TVE, l’any 2010. Tot i que és un any duríssim de crisi per als mitjans de comunicació, Antena 3 aconsegueix mantenir 109 milions de beneficis. Però la crisi persisteix, la publicitat decau i això empeny els operadors a fusionar-se.
Una pluralitat guanyadora
Així, amb el vistiplau també del govern Zapatero, Telecinco absorbeix Cuatro. Antena 3, un any després, fa el mateix amb La Sexta. El venedor és Mediapro, liderada per Jaume Roures. La productora s’ha quedat sense benzina per fer funcionar una tele nascuda amb uns marcats ideals progressistes. El procés de fusió d’Antena 3 i La Sexta evidencia la manera de fer de Lara. Mentre Mediaset desactiva l’esquerranosa Cuatro (impulsada per Prisa) i la converteix en un segon canal subjugat a Telecinco, Atresmedia fa que La Sexta pugui mantenir la seva particular línia editorial, més progressista que la d’Antena 3. No tothom entén aquesta estratègia i a Lara li plouen crítiques de l’ala dreta de l’opinió publicada per part dels que no accepten que el gran empresari i gran editor financi el canal de Jordi Évole, el Gran Wyoming o Ana Pastor. I que sigui la televisió on Pablo Iglesias es dóna a conèixer.
“No crec que Antena 3 i La Sexta coincideixin gaire en les seves opinions. Però és que com a grup som plurals”, explicava Lara el maig del 2013 a Canal Sur. En aquell plató referma el seu perfil d’empresari pur: “Volem ser plurals respectant l’altre. Però fins i tot per fer això tenim problemes. Perquè també els periodistes tenen la seva opinió, a vegades més radical que el mateix mitjà. I, a vegades, els accionistes, també”.
En tot cas, les dades avalen aquest autoretrat com a empresari que dóna autonomia als seus mitjans: el 2014 ha sigut el gran any de La Sexta, que ha superat Cuatro per primer cop. El canal ha marcat, a més, un 7,2% d’audiència, la seva millor dada històrica. I Salvados i El intermedio han obtingut també en aquest últim exercici els seus millors resultats, sense deixar de mantenir-se com a referents d’un cert periodisme combatiu i incòmode.
Lara deixa un panorama televisiu raonablement ordenat per als operadors privats, en forma de duopoli on cada un dels dos grans operadors controla prop del 30% de l’audiència i vora el 45% del mercat publicitari televisiu estatal. Antena 3 no ha aconseguit mai ser la televisió més vista a Espanya, però el 2013 l’empresa que havia comprat amb pèrdues va tancar amb 46 milions de beneficis.
En premsa, el mascaró de proa del grup és el diari La Razón. Dels tres que es reparteixen el públic afí al PP -els altres dos són El Mundo i l’ Abc - és el que tenia una difusió més discreta, amb 85.267 exemplars diaris, la meitat que els seus competidors, aproximadament. Però allà on El Mundo i Abc van baixar el 2013 un 15% i un 18%, el diari dirigit per Francisco Marhuenda va aconseguir perdre només un 6% dels seus exemplars. Al marge del diari, Planeta també edita revistes com Grazia, Interiores, Lonely Planet Traveller, Psychologies, Historia y Vida, Dapper i Playboy.
El seu últim moviment en els mèdia impresos no l’haurà pogut completar. El Periódico de Catalunya anunciava al novembre que el diari estava en converses avançades amb Lara perquè entrés en l’accionariat, amb un 23%. Lara havia d’invertir a títol personal -al marge de Planeta- en el mitjà fundat pel desaparegut Antonio Asensio. Era una operació rellevant, perquè suposava trencar una propietat que fins al moment -tot i un intent frustrat de venda- havia estat en mans de la família Asensio. Però ha mort abans de poder tancar la seva incorporació al consell d’administració de la capçalera insígnia del Grup Zeta.
