Publicitat
Publicitat

Crítica clàssica

Jordi Savall rescata 'Les vespres de Sant Jordi' després de quatre segles d'oblit

L'emocionant retorn de Joan Pau Pujol

Quan Jordi Savall rescata de l'oblit una partitura, ho fa des de la plena convicció en el seu valor musical per sobre de qualsevol altra consideració. Podia, en el cas d'un compositor català, al·legar altres motius -la recuperació del patrimoni musical és un fet molt seriós, però de vegades es primen més valors sentimentals que valors rigorosament artístics-, però en el cas de Joan Pau Pujol (Mataró, 1570 - Barcelona, 1626) no fan falta: Les vespres de Sant Jordi , que dijous van omplir de pau i serenitat musical la basílica de Santa Maria del Mar, mostren l'ofici i el talent d'un músic del seu temps, contemporani de Claudio Monteverdi i Tomás Luis de Victoria, i hereu de la sobrietat i la puresa que defineix la música més profundament expressiva del Renaixement.

Les vespres són fruit de la maduresa d'un compositor i organista que va deixar la seva empremta a la catedral de Barcelona després de fer una imponent tasca a la catedral de Tarragona i a l'església del Pilar de Saragossa. Van ser creades amb motiu de "la festa del gloriós sant Jordi" i, posteriorment, es van publicar com a ofrena als diputats de Catalunya.

Després d'un laboriós procés de reconstitució a partir del manuscrit que actualment es conserva a la Biblioteca de Catalunya, Jordi Savall ha rescatat en aquest concert el conjunt de peces polifòniques creades per magnificar la solemnitat de la litúrgia durant les festivitats de Sant Jordi del 1614 i que van rebre el nom d' In Festo Sancti Georgii martyris .

Si alguna cosa defineix l'estil de Savall davant d'altres opcions interpretatives que aborden la recuperació del llegat renaixentista és la calidesa de les veus, un sentit del color molt subtil, amb centelleigs lluminosos i perfils expressius que arriben a l'oient amb una força especial. Savall sempre situa l'emoció de la música en primer pla. I les sensacionals veus de la Capella Reial de Catalunya van aconseguir transmetre la bellesa austera que respira la música de Pujol combinant el domini estilístic amb els més exquisits matisos expressius.

Recrear aquesta música austera a la majestuosa Santa Maria del Mar és commovedor, i potser per això Hespèrion XXI va haver de pagar el dolorós peatge acústic que imposa el monumental recinte en qüestions instrumentals: només des de les primeres files es van poder apreciar bé els refinats detalls de l'arpista Andrew Lawrence-King, la sobrietat de l'organista Luca Guglielmi, la bella sonoritat de Josep Borràs (baix), el just relleu dels metalls o la subtilitat del conjunt de violes i violone liderades pel mateix Savall. Malgrat això, la bellesa d'aquesta joia del patrimoni musical català es va imposar en un memorable concert.