Mor Ronnie Biggs, el 'lladre del segle' XX

BarcelonaRonnie Biggs, el 'lladre del segle' XX, ha mort aquest dimecres als 84 anys al nord de Londres. Biggs va ser conegut pel cèlebre assalt al tren de Glasgow el 1963, considerat el 'robatori del segle'. Ell i diversos còmplices es van endur un botí de tres milions d'euros, la quantitat més gran robada fins aleshores. Els membres de la banda van ser detinguts un any després i Biggs , després de ser processat i condemnat a trenta anys de presó, va ser empresonat a la presó de Wandsworth (Londres), però va aconseguir escapar-se 15 mesos després.

El llegendari atracador va estar fugitiu en diversos països i es va instal·lar a Rio de Janeiro, fins que el 2001 va decidir lliurar-se a la justícia britànica perquè volia tornar al Regne Unit a viure els seus últims anys de vida.

L'última vegada que se'l va veure en públic va ser el mes de maig passat, quan va assistir al funeral del seu company d'assalt Bruce Reynols.

Aquest agost passat va fer 50 anys de l'assalt al tren de Glasgow. La precisió mil·limètrica i una acurada preparació van ser els ingredients perquè 17 delinqüents –quinze lladres i dos informadors– entressin a la història la matinada del 8 d'agost del 1963 en interceptar i desvalisar un dels trens més famosos del Regne Unit, que portava un carregament milionari.

El tren correu entre Glasgow i Londres transportava fins a 126 sacs plens de diners –valorats avui en 47,5 milions d'euros– procedents dels bancs situats entre les dues localitats que havien tancat el seu exercici tres dies abans. Viatjava de nit i el carregament era conegut per poques persones. Sota un dels ponts que havien de travessar aquella nit els esperava la banda de Ronnie Biggs i Bruce Reynolds: 15 lladres escollits per les especials habilitats que podien aportar a una operació que, si tot anava com estava planejat, els retiraria per a la resta de la seva vida. Reynolds n'era el cervell. Va trigar tres anys a donar forma al pla, després de descobrir l'existència del tren de Glasgow en una confidència carcerària el 1960.

Al voltant de les 3.15 de la matinada, el tren, a tot just 65 quilòmetres de Londres, es va parar inesperadament sota el pont Bridego, al comtat anglès de Buckinghamshire. Amb una bateria portàtil van canviar els llums del semàfor i van forçar la màquina a parar-se després d'haver confirmat, a mitjanit i gràcies a un informador a Glasgow, que el tren portava totes les saques de diners dels bancs.

A bord del tren hi anaven el maquinista, Jack Mills, i el seu ajudant, que va baixar per veure per què s'havia aturat el tren i va topar de cara amb els lladres disfressats de soldats, que el van lligar sense dir res i van pujar al comboi. Mills va presentar resistència i va ser colpejat amb una barra de metall pels delinqüents. Va ser l'única violència desplegada en l'operació, que va concloure en pocs minuts amb el robatori de 118 dels 126 sacs de diners, que van desaparèixer a l'interior de dues furgonetes i un camió.

Només hi va haver una cosa amb la qual la banda no va comptar: un tauler de Monopoly que va servir als lladres per relaxar-se poques hores després de cometre el robatori i en què van quedar reflectides les seves empremtes dactilars. La policia, doncs, els va poder identificar. Van intentar fugir, però només ho van aconseguir amb mestria els líders: Reynolds, que després de sotmetre's a una operació de cirurgia estètica va escapolir-se durant cinc anys a Mèxic i el Canadà, i Biggs, que va passar 31 anys buscat després de la seva fugida de la presó el 1965 fins a la seva captura el 2001, quan va tornar voluntàriament al Regne Unit.

'Buster. El robatori del segle' (1988), assessorada pel mateix Reynolds, és la pel·lícula més fidel al cas.