Publicitat
Publicitat

SECTOR EDITORIAL

Les llibreries catalanes tanquen l'any amb pèrdues. Es compren menys llibres, però els consells dels llibreters encara són fonamentals

L'art de saber vendre llibres

Encara que les llibreries catalanes no s'escapin de la concentració empresarial -fenomen que s'està donant a tot l'Estat i en molts països europeus-, el teixit de llibreries petites i mitjanes segueix sent dens i ben repartit al llarg de tot el territori, i arriba fins a la xifra de 650 establiments que fan de la venda de llibres el seu mitjà principal de subsistència. En un context de recessió econòmica, que ha reduït les vendes un 20% en només tres anys, els llibreters encaren el futur amb l'optimisme de tenir dues cartes marcades que els poden assegurar un bon futur: la proximitat i la prescripció.

"Quan la gent t'agafa una mica de confiança comença a preguntar, tu els aconselles alguna cosa i, si l'encertes, la relació es va fent cada vegada més estreta", explica Guillem Terribas, que no s'ha cansat de recomanar llibres des de la Llibreria 22, de Girona, i això que fa 33 anys que s'hi dedica. "És molt difícil arribar a ser el llibreter de capçalera d'algú. En el meu cas no busco ser el llibreter imprescindible de la 22, qui treballa amb mi n'ha de saber tant o més que jo. M'agrada pensar que puc fer molt perquè al darrere hi ha un equip que treballa". Terribas i els seus van contribuir a donar embranzida a novel·les com Soldados de Salamina , de Javier Cercas, a fer d' Els jugadors de whist , de Vicenç Pagès Jordà, un fenomen de boca-orella significatiu o a aconseguir que editors com Jorge Herralde reconeguessin la tasca de dinamització cultural de la llibreria afirmant: "La 22 és l'illa de Roberto Bolaño". "En aquestes més de tres dècades hem passat de rebre mig centenar de novetats setmanals a rebre'n 50 de diàries -diu Terribas-. Això vol dir que cal estar molt a l'aguait, però també que és imprescindible destriar el gra de la palla. La feina d'escollir i potenciar llibres a través de presentacions o de premis com el Just M. Casero -que va néixer com a iniciativa nostra- és tan important com aconseguir trobar el llibre que el lector busca".

Moderns, pròxims i amb fons

Cal anar fins a Tortosa, capital del Baix Ebre, per trobar una de les llibreries més antigues d'Europa. La Viladrich conserva documents de l'any 1760, però el 2005 va tancar les portes per canviar de local i reobrir al número 22 del carrer Despuig. "Dues treballadores i un dels hereus dels fundadors vam fer una societat limitada laboral per mantenir el negoci i modernitzar-lo -recorda Rosa Cubeles, que s'encarrega de vendre llibres des de fa 38 anys-. Hem informatitzat la llibreria i apostem per les noves tecnologies amb la venda a través de la nostra pàgina web. Últimament ens hem fet un fart de vendre dispositius de lectura electrònics. De llibres electrònics, en canvi, en venem ben pocs".

La 2 de Viladrich és una de les llibreries de referència de Tortosa, gràcies al llegat històric però també al bon ritme de presentacions i activitats literàries. "Ens hem adonat que funciona molt el client de Tortosa i de la comarca, i procurem potenciar molt autors ebrencs com el professor Manuel Pérez Bonfill o el poeta Gerard Vergés. Un dels últims llibres que ens ha meravellat és A butxacades , de Joan Todó".

A la llibreria Caselles, de Lleida -oberta des del 1914-, Jordi Caselles no emfatitza la venda de dispositius electrònics. Reconeix que les vendes de llibres han caigut des de l'inici de la crisi, però no tant com s'esperava: "No som un dels sectors més castigats. Hem baixat entre un 5% i un 10%. No ens podem queixar tant!" Per Caselles, un dels valors afegits d'una bona llibreria és el fons: "Encara que venem moltes novetats, el fons és el que ens diferencia respecte a altres llocs on també es venen llibres. Cada vegada el comprador ve més informat i més preparat. Les comandes es fan més i més específiques, i nosaltres hem de procurar estar a l'aguait".

Des de Calella, La Llopa fa 35 anys que es dedica a vendre llibres. La llibretera Mar Arenaza afegeix a la importància de tenir un bon fons els bons resultats que dóna la proximitat amb els clients: "La gent et demana molt l'opinió. A les grans àrees, encara que ho vulguin, els és impossible entretenir-se persona per persona. És literalment impossible. El més fascinant de vendre literatura és la possibilitat d'ensenyar i obrir nous mons als lectors". Gràcies a la pedagogia del bon consell han aconseguit que novel·les com Llibertat , de Jonathan Franzen, i El paseo de Rostock a Siracusa , de F.C. Delius, fessin forat.

Vendre llibres, una bona utopia

Obrir una llibreria pot ser un maldecap, però alhora pot fer realitat un somni personal. Aquest és el cas de Llibres de l'Espolsada, de les Franqueses del Vallès: Fe Fernández Villaret es va tirar a la piscina l'any 2007. "Per obrir una llibreria cal molta il·lusió i un punt de bogeria -diu-. Cal donar un valor afegit als bons llibres. Es publiquen molts nyaps: el ritme frenètic d'edició provoca també moltes devolucions". En poc més de quatre anys, l'Espolsada ha estat una petita revolució: ha aconseguit vendre xifres sorprenents de títols com En lloc segur , de Wallace Stegner, i Primavera, estiu, etcètera , de Marta Rojals, i acaba d'aconseguir el premi memorial Ferran Lara. "Potser una de les claus de la meva credibilitat com a llibretera és que mai no he presentat cap llibre que no m'hagi agradat", admet Fernández.

A Pequod Llibres, de Barcelona, els seus fundadors, Consuelo Gallego i Pere Fernández, pensen el mateix. Pequod va obrir les portes al mes de maig, i compagina la venda de llibres de primera i de segona mà: "Volem ser un punt de trobada d'activitats al voltant del món del llibre. Presentacions, lectures col·lectives, concerts acústics... En pocs mesos hem aconseguit una repercussió important al barri de Gràcia. La gent comença a confiar en nosaltres. És fascinant". A Pequod no volen perdre la il·lusió. Com a llibreters abnegats, volen guanyar-se els lectors un a un. És així que llibreries com La Llopa, L'Espolsada, Caselles, Viladrich o la 22 s'han convertit en prescriptores de referència, pròximes i encertades.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT