Publicitat
Publicitat

54 A BIENNAL DE VENÈCIA

L'exposició central de la Biennal analitza el poder de l'art dins d'un món en crisi

L'art transforma Venècia

Venir a la Biennal és com ficar-se dins el ventre de la balena, sembla dir-nos el francès Loris Gréaud (1979), un dels artistes més joves que participen a l'exposició central que es pot veure als Giardini, la seu on hi ha els pavellons nacionals, i a l'Arsenale. I ho fa amb una de les obres més impactants: El pavelló Gepetto és una reproducció a mida natural de la balena que va inspirar Moby Dick . I en mans de Gréaud, aquest gran cetaci ens porta des del taller del creador de Pinotxo fins al miracle de Jonàs. Tant en un cas com en l'altre, l'experiència artística i la fantasia poden tenir un vessant transformador. La inclusió a l'exposició de tres pintures del pintor venecià per excel·lència, Tintoretto, una de les quals és La creació dels animals , referma aquest potencial de l'art.

Un cop oberta aquesta porta, la idea que l'art pot il·luminar la consciència i aportar lucidesa apareix revelada d'una manera tan sòbria com poètica a l'obra del danès Karl Holmqvist. En una reproducció en marbre i a petita escala de l'edifici feixista del Palazzo della Civilt à Italiana hi ha gravat el següent epígraf: "Un poble de poetes, d'artistes, d'herois, de sants, de pensadors, de científics, de navegants, de viatgers", una premissa que posa l'accent en la distància que hi ha entre les promeses dels polítics i la vida de les persones.

Aquesta exposició inclou, també, transformacions més festives. La suïssa Pipilotti Rist ha tunejat la vista de Venècia d'un pintor anònim i n'ha fet tres vídeos. S'hi sent el cant dels ocells i s'hi poden veure imatges que corren pel cel de la pintura. Serà interessant contrastar la seva visió de la ciutat amb la que Mabel Palacín presenta avui al pavelló català amb l'obra 180º .

Per damunt de totes les obres de l'exposició a la seu dels Giardini, hi planen més de dos-cents coloms dissecats. Són del polèmic escultor italià Maurizio Cattelan, que ha afegit més ocells a la mateixa instal·lació que ja va presentar a la Biennal el 1997. Encara manté la crítica a la pèrdua de personalitat dels grans esdeveniments artístics. Més que al colom de l'Anunciació, fa referència a Els ocells de d'Alfred Hitchcock.