Publicitat
Publicitat

MERCAT ARTÍSTIC

L'art, un refugi atractiu per als blanquejadors

Les autoritats reclamen més transparència als galeristes i les cases de subhastes

Segons l'albarà que tenia enganxada, una caixa que va arribar a l'aeroport John Fitzgerald Kennedy provinent de Londres contenia una pintura anònima taxada en 80 euros. Va ser més tard que els investigadors federals van descobrir que el quadre era de Jean-Michel Basquiat i que valia 6 milions d'euros. Aquesta obra, Hannibal , va arribar als Estats Units per l'afany recargolat d'un estafador brasiler per blanquejar diners. La confiscació de la pintura va ser una victòria en el cas d'Edemar Cid Ferreira, un exbanquer brasiler acusat de blanqueig, frau per valor de mil milions de dòlars i d'economia submergida, que havia convertit part del seu botí en una col·lecció de 12.000 obres d'art.

Els oficials nord-americans i estrangers asseguren que Hannibal és només una dels milers d'obres d'art valuoses que els delinqüents utilitzen per ocultar els guanys il·lícits i la transferència il·legal d'actius arreu del món. Com que altres tècniques de blanqueig de capitals tradicionals són objecte d'un escrutini més profund, els oficials asseguren que els contrabandistes, els traficants de drogues i d'armes han fet un gir cap a l'opac mercat de l'art. És difícil imaginar-se un negoci fet més a mida per al blanqueig, amb vendes milionàries secretes i pràcticament sense supervisió. A la pràctica això vol dir que "pot haver-hi una transacció en què el venedor aparegui com a col·lecció privada i el comprador com a col·lecció privada ", diu Sharon Cohen Levin, cap de la unitat de confiscació d'actius de l'oficina del fiscal de Manhattan. "En qualsevol altre negoci no es permetria aquesta situació", subratlla.

Encara que no hi ha estadístiques concretes sobre la quantitat de diners blanquejats amb inversions en art, tant agents com acadèmics estan d'acord que cada vegada en veuen més. L'Institut de Governança de Basilea, una organització d'investigació sense afany de lucre a Suïssa -el lloc on se celebra Art Basel, la fira d'art modern i contemporani més important del món-, va advertir l'any passat de l'alt volum de transaccions il·legals i sospitoses. Però la regulació és dispersa i difícil de coordinar a escala internacional. Als Estats Units, les lleis federals contra el blanqueig s'apliquen a gairebé totes les transaccions importants. En general, els diners bruts es renten a través de la compra, per exemple, d'un àtic, o barrejant-los amb els guanys d'una empresa legal, com un restaurant. Quan els guanys de joc o de drogues surten per l'altre extrem, apareixen com un actiu immobiliari o un benefici empresarial. Semblen nets.

Un àmbit poc transparent

Però la majoria d'aquestes indústries tenen mesures de control. Els agents hipotecaris, els de borsa, de casinos, de bancs i de la Western Union han d'informar de l'activitat financera sospitosa a la xarxa federal de delictes financers. Els bancs han de declarar totes les transaccions de 80.000 euros o més. En total, la xarxa registra cada any més d'11 milions de transaccions en divises que es poden utilitzar per rastrejar el diner brut, diu Steve Hudak, portaveu de l'agència.

El mercat de l'art, en canvi, no té aquestes salvaguardes. Un llenç es pot enrotllar, és fàcil d'amagar i de moure d'un país a un altre. Els preus poden pujar o baixar milions en qüestió de segons. Els noms dels compradors i els venedors se solen custodiar gelosament, i això fa que la policia hagi d'endevinar qui va participar en l'operació, d'on van sortir els diners i si el preu era sospitós. Tot i que el mes passat els fiscals federals van acusar el marxant novaiorquès Helly Nahmad d'haver conspirat per blanquejar 100 milions de dòlars en diners de joc, l'acusació afirma que en el blanqueig es van utilitzar comptes bancaris, no obres d'art. Els governs d'arreu del món han pres mesures per treure l'activitat il·legal a la llum. Al febrer, la Comissió Europea va aprovar normes que exigeixen a les galeries que declarin quan algú paga per una obra més de 7.500 euros en efectiu i que presentin informes de transaccions sospitoses.

Els Estats Units requereixen que es declarin totes les transaccions en efectiu de 80.000 euros o més. Així i tot, el blanqueig en què intervé l'art se sol investigar cas per cas. Els fiscals federals, que generalment descobreixen aquests casos a través d'activitats bancàries sospitoses o el transport il·legal a les aduanes, han treballat en estreta col·laboració amb altres països i han utilitzat les seves potestats en matèria civil agressivament per confiscar obres d'art que poden establir que estan vinculades a un delicte, fins i tot quan no hi ha una condemna penal.

En un llibre que està a punt de publicar-se, El blanqueig a través de l'art , el jutge brasiler que va presidir el cas Ferreira, Fausto Martin de Sanctis, reclama una regulació internacional més coordinada. Diu que si empreses com els casinos i els distribuïdors de joies han d'informar de l'activitat financera sospitosa als òrgans reguladors, també ho haurien de fer els marxants i les cases de subhastes.

Així i tot, la confidencialitat és un element crucial de la mística i la pràctica del mercat de l'art. L'Associació de Galeristes d'Amèrica va rebutjar que l'ús d'obres d'art per blanquejar capitals arribés a ser un problema. "Aquest problema no es dóna en tota la indústria i realment no ens ateny", va dir Lily Mitchem Pearsall, portaveu de l'entitat. Els oficials es queixen que els marxants estan reduint el paper de l'art a uns baixos fons criminals.

Tres mestres del frau

A Newark (Nova Jersey) els fiscals federals van anunciar recentment la confiscació de gairebé 12 milions de dòlars en fotografies com a part d'una trama de frau i blanqueig que els fiscals atribueixen a Philip Rivkin, un empresari de Texas. Les 2.200 fotografies de mestres com Alfred Stieglitz, Edward Weston i Edward Steichen -més de les que caben en un tràiler- es van pagar, segons els documents de què disposa la cort, amb alguns dels 60 milions d'euros que, segons les autoritats, Rivkin va defraudar a companyies petrolieres com Shell, Exxon i Mobil. Rivkin, que no ha estat acusat de cap delicte, l'últim que va pensar va ser a traslladar-se a Espanya i s'hi havia fet enviar les fotografies.

A Nova York, les víctimes dels fraus i estafes de blanqueig de l'advocat inhabilitat Marc Dreier encara es barallen als jutjats per les obres art que va comprar amb alguns dels 540 milions d'euros robats dels fons de cobertura i dels inversors. De moment, 28 obres d'artistes com Matisse, Warhol, Rothko i Damien Hirst segueixen emmagatzemades per ordre del govern federal. Algunes d'aquestes obres s'havien exposat en museus com el Guggenheim de Nova York. Hannibal també està confiscadfa. Aquest Basquiat del 1982 va formar part de l'espectacular col·lecció que va reunir Ferreira mentre controlava el Banc Santos.

Com la majoria dels casos de blanqueig que impliquen art als Estats Units, Hannibal es va descobrir quan l'obra va sortir il·legalment del país. El 2004 l'imperi financer de Ferreira, construït en part amb fons malversats, es va ensorrar i va deixar mil milions en deutes. El 2006 un tribunal de São Paulo el va condemnar a 21 anys de presó per frau bancari, frau fiscal i blanqueig de diners. Abans de ser detingut, però, més de 23 milions d'euros en obres d'art propietat de Ferreira i la seva dona, Marcia, van sortir de contraban del Brasil, segons el jutge De Sanctis. D'acord amb documents de la cort, Hannibal va ser comprada per 770.000 euros el 2004 per una companyia panamenya anomenada Broadening-Info Enterprises.

Philip Byler, l'advocat de l'empresa a Nova York, va explicar que les factures irregulars van ser un intent miop del marxant que l'empresa havia contractat per estalviar en taxes d'importació. "No es va fer amb la intenció de fer contraban", va assegurar l'advocat. També va qüestionar el recurs de les autoritats brasileres, i va assegurar que Hannibal va ser legalment adquirida a una empresa propietat de la dona de Ferreira. Per acabar, Byler va apuntar que l'empresa panamenya té la intenció de recórrer contra la confiscació d' Hannibal .

Les