Publicitat
Publicitat

ART

L'enigmàtic grafiter desafia l'ull humà amb les seves intervencions artístiques al carrers de Moscou

L'art de guerrilla de 183, el Banksy rus

Són dos quarts d'onze i espero el Pàvel en una estació de tren al nord-est de Moscou. Tinc curiositat per veure-li la cara. D'ell se'n parla últimament per les vistoses il·lustracions que deixa arreu de la ciutat. Diuen que el seu talent és comparable amb el dels noms més rellevants de l'art de carrer. La seva firma és 183 , però fora de Rússia el coneixen com el Banksy rus , en referència a un dels exponents britànics del grafitis.

Els vagons dels trens sempre han sigut un dels llenços predilectes d'aquests artistes. Potser per això el Pàvel ha escollit aquest lloc per trobar-nos. Fa fred. Gairebé 20 graus sota zero. I de sobte, un home amb un passamuntanyes s'acosta. És ell, amb una màscara perfecta per a un dia com aquest. Comencem a caminar per unes vies de tren aparentment en desús. Per un moment penso que és una actitud força temerària, però el Pàvel diu que és la manera més ràpida d'arribar a una zona industrial on podré veure un bon grapat de les seves obres. "El que faig només sobreviu en recintes com aquests. Quan pinto al centre, els serveis de neteja de la ciutat s'afanyen a esborrar-ho tot", explica. A Rússia, l' street art és il·legal i aquest és el motiu pel qual aquest artista amaga la seva identitat.

Un museu exterior

En arribar en aquesta mena de museu exterior sento que m'endinso en un món de fantasia, però sempre amb detalls extrets de la realitat. Els murs d'un grup de fàbriques abandonades estan totalment il·lustrats pel Pàvel artista. Per 183. Alguns dels retrats són tan detallats que costa creure que el principal material utilitzat sigui la pintura en esprai. Però aquí és on entra en joc l'experiència. Aquest jove de 28 anys s'ha passat mitja vida amb un d'aquests pinzells a les mans i treballant en l'àmbit audiovisual.

"El carrer és la galeria més accessible i és alhora el meu taller. És on resulta més fàcil interactuar amb la gent", diu mentre caminem pel costat del dibuix d'una dona que sembla que estigui estesa a terra. Aquest és el veritable talent de 183, la manera amb què integra les seves obres en el paisatge urbà i la seva capacitat d'enganyar l'ull humà. I ho fa als llocs més inesperats. El Pàvel veu el potencial d'una superfície on d'altres no ho fan.

"Mai no s'ha de subestimar cap dels elements que et trobes pel camí perquè d'una paret pràcticament enderrocada en pots aconseguir una imatge capaç de captivar totes les mirades", reflexiona. I de mirades sembla que n'entén força, perquè una de les seves obres més populars són unes ulleres. Les va dibuixar en un parc, al terra nevat, i va convertir un fanal en la vareta de les ulleres. El resultat és tot un joc de perspectiva que va cridar l'atenció d'alguns mitjans internacionals. Però el sobrenom el Banksy rus li ve per la consciència social que reflecteix en les seves creacions igual que fa el grafiter britànic amb el seu art de guerrilla.

Pintura social

En el nostre recorregut topem amb uns blocs de ciment sepultats per la neu. A sota s'hi amaga la reproducció exacta d'una de les xocolates russes més populars, anunciades per una nena. El Pàvel ens explica que la va dibuixar perquè en aquesta jove, l'Alionka, hi veu el reflex de la societat capitalista, capaç fins i tot d'explotar una menor per diners. "Tot problema social que em preocupa l'acabo plasmant en un dels meus projectes. L'art de carrer és com compondre una cançó: si el tema no et desperta cap sentiment, mai no podràs crear res", assegura.

Per això el Pàvel, sota la màscara de 183, va decidir incendiar un pont per acompanyar el dibuix d'un home amb una torxa que dedica a tots aquells que lluiten pels seus ideals i s'atreveixen a sortir dels patrons convencionals de la societat.

"És la imatge del revolucionari", afegeix. I això és precisament una cosa que aquest jove ja ha aconseguit al món de les arts, perquè tot i que és perseguit per les autoritats i els serveis de neteja, per a molts, les obres de 183 ja són una insígnia de la ciutat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT